“Que el teu aliment sigui la teva medicina”, deia el savi Hipòcrates fa gairebé 2.500 anys. Poc podia imaginar que una ciència anomenada nutrigenòmica es prendria les seves paraules al peu de la lletra mil·lennis després. Què hem de menjar per estar sans?
Tothom ha de seguir les mateixes pautes? Per què algunes persones emmalalteixen i altres no seguint una alimentació teòricament correcta? La nutrigenòmica, la ciència que engloba la nutrició i la genètica, cerca la interacció entre els gens i els nutrients. Ben aviat, potser d’aquí a dos o tres anys, empreses especialitzades ens podran oferir el nostre perfil genètic per poder dissenyar-nos una dieta a la carta.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida, liderats pel professor de Genètica Humana i Nutrigenòmica de la Facultat de Medicina David de Lorenzo, ha pres mostres a 200 voluntaris de Lleida i Barcelona per analitzar dos únics gens dels gairebé 30.000 dels que disposa el cos humà. El primer d’ells, l’MTHFR, provoca més risc de patir problemes cardiovasculars en les persones portadores d’una variant deficitària, mentre que un canvi en el marcador VDR, el gen receptor de la vitamina D, afecta l’absorció de calci i incrementa les probabilitats de patir osteoporosi.
Tots aquests voluntaris van tenir l’ocasió de tastar un menú personalitzat acompanyat d’uns consells sobre pautes d’alimentació per corregir aquestes deficiències genètiques durant el congrés de divulgació científica Euroscience Open Forum 2008 (ESOF), celebrat aquests últims dies a Barcelona. En el primer cas, s’afegia a la dieta àcid fòlic, present a les fulles verdes dels espinacs, mentre que al segon s’incorporaven làctics i es recomanava prendre el sol per obtenir vitamina D.
Les deficiències en aquests gens afecten un 20% de la població en el cas de l’MTHR i a entre tres o quatre de cada deu persones analitzades en el marcador defectuós de la vitamina D, uns resultats molts similars als estudis europeus, segons de Lorenzo.
“La nostra genètica està adaptada a un tipus d’alimentació. Si aquesta es desajusta en algun moment, pot causar malalties a llarg termini”, explica l’expert en nutrigenòmica, una ciència que té per objectiu generar recomanacions nutricionals individuals per a cada persona per prevenir possibles patologies.
De moment, hi ha algunes empreses de genètica que realitzen estudis genòmics, molt incomplets -de només una vintena de gens- a preus molt elevats. “Però ja es parla del genoma a 1.000 euros, perquè és el que costarà la seqüenciació completa del nostre genoma d’aquí a pocs anys”, probablement dos o tres, destaca de Lorenzo. “A partir d’aqueta informació experts en genètica i nutrició podran interpretar les nostres dades i donar-nos un assessorament per millorar la nostra dieta”, assegura el professor.
Queden moltes preguntes per resoldre sobre les interaccions entre gens i entre els gens i la nostra alimentació, però d’aquí no gaire temps les respondrà aquesta innovadora branca de la ciència, augura de Lorenzo.
