La llata és una part de l’espatlla, situada al damunt, del boví i que està recoberta d’un tel exterior amb un nervi intern que se sol menjar compacta. Sol ser una carn gruixuda i terna, tot i que si es fa rostida, se sol secar. L’aroma és molt suau i dolç amb un final amarg. En aquest cas, presentem una proposta de llata de vedella rostida. 

Per sucar més que pa!

En aquest cas, presentem una recepta extreta del canal de cuina de TV3 de la mà d’en Marc Ribas, el cuiner més mediàtic del moment.

Ingredients per a la recepta

  • 1,2 kg de llata de vedella de Ramaders de Muntanya del Berguedà
  • 200 g de ceba de Figueres
  • 150 g de porro
  • 200 g de tomàquet madur
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 pell de taronja
  • 1 branca de canyella
  • 1 gotet de vi ranci
  • 3 dl d’oli verge
  • 800 g de patates
  • 80 g de mantega
  • 1 branca de romaní
  • sal i pebre
  • 1 l de brou de vedella

Elaboració de la llata de vedella rostida

  1. Per començar, lligueu la llata, salpebreu-la i salteu-la en una cassola amb oli abundant.
  2. Quan estigui ben daurada, retireu-la i a la mateixa cassola poseu-hi la ceba tallada ‘en juliana’, la cabeça d’alls, el porro picat, la canyella i la pell de taronja i deixeu-ho sofregir a foc suau. Quan estigui tot ben dauradet, afegiu-hi el tomàquet picat i deixeu-ho sofregir uns minuts més.
  3. A continuació, torneu a posar la llata a la cassola amb el vi ranci i el brou i deixeu-ho coure al forn a 80 graus durant deu hores, donant-li la volta cada dues hores.
  4. Mentrestant, peleu les patates, talleu-les a rodanxes ben gruixudes, salpebreu-les, poseu-les en una paella en fred amb la mantega i el romaní, cobriu-les amb aigua i deixeu-les coure a foc suau. Quan l’aigua hagi reduït a la meitat, doneu-los la volta i deixeu-les coure fins que tota l’aigua s’evapori i quedin ben dauradetes.
  5. I ja per acabar, emplateu un tall de llata, poseu-hi les patates al costat i salseu-ho tot amb el suc de la cocció de la llata prèviament colat.

Maridatge per a la llata de vedella rostida

Podeu acompanyar amb un Brocat Monastrell del Celler Miquel Roca un vi color vermell brillant amb reflexes violacis. Capa alta. Aromes a fruita vermella madura com la cirera, i negra com la pruna, amb un toc de caramel. En agitació s’intensifiquen. Apareixen notes especiades. Entrada en boca intensa però alhora amable. Estructurat i amb cos, untuós. Taní sedós i post-gust llarg. Tindrà una molt bona evolució en ampolla.