Una de les teories més acceptades sobre l’origen dels xurros és la seva possible influència de la cuina xinesa. Durant el segle XVI, els mariners portuguesos van introduir a Europa una massa fregida anomenada “you tiao”, un tipus de pastisset allargat i cruixent que els xinesos consumien tradicionalment per esmorzar. Els cuiners europeus podrien haver adaptat aquesta recepta, substituint els ingredients típics xinesos per altres més comuns a Europa, com la farina de blat, i donant lloc a la forma dels xurros tal com els coneixem avui.
Una altra teoria, més local, atribueix la creació dels xurros als pastors espanyols. Aquest grup de treballadors rurals, que passava llargues temporades a la muntanya cuidant el bestiar, va desenvolupar una recepta senzilla de massa fregida a partir d’aigua, farina i sal, ja que aquests ingredients eren fàcils de transportar i d’utilitzar. Els pastors fregien la massa en focs oberts, creant un aliment consistent i fàcil de preparar en condicions rudimentàries. El nom de “xurro” podria derivar de la raça d’ovelles “churra”, que té unes banyes enroscades que recorden la forma tradicional d’aquest dolç.
Tot i els seus orígens incerts, els xurros es van popularitzar ràpidament a Espanya i a altres regions del món. Amb la colonització espanyola a Amèrica, els xurros van travessar l’Atlàntic i es van estendre per diversos països llatinoamericans, on es van adaptar a les cultures locals amb noves versions, com els xurros farcits de dolços de llet o altres ingredients com la crema pastissera.
A Espanya, es van convertir en un menjar popular per esmorzar o berenar, especialment a les ciutats. Les “xurreries”, petits establiments especialitzats en la preparació d’aquest dolç, van sorgir arreu del país. A Madrid, per exemple, és molt comú menjar xurros amb una tassa de xocolata calenta espessa, un costum que ha perdurat fins als nostres dies.
Però no són comuns només en el nostre país. A Amèrica Llatina, Mèxic, és un dels països on els xurros gaudeixen de gran popularitat, sovint venuts en parades de carrer. A més, els xurros han trobat lloc a les pastisseries i cafeteries de molts països, amb versions que inclouen xurros amb cobertures de sucre, canyella, xocolata, o fins i tot farcits amb ingredients dolços i salats.
