L’oli de gira-sol ocupa el segon lloc d’olis més consumits a Espanya per darrere de l’oli d’oliva. És l’oli extret de les llavors -botànicament dits aquenis-, de la planta anomenada gira-sol (Helianthus annuus). L’oli de llavors de gira-sol es fa servir normalment per a fregir i, en formulacions cosmètiques, com emol·lient. Des del punt de vista nutritiu, l’oli de gira-sol està format, fonamentalment, per àcids greixosos poliinsaturats, d’entre els quals destaquem l’àcid linoleic.
Aquests àcids greixosos es consideren essencials i s’han de proporcionar directament al nostre organisme diàriament, a través dels aliments. En el nostre cos, els greixos poliinsaturats tenen la funció de reduir els nivells de colesterol total i els triglicèrids. També produeixen vasodilatació i, per tant, contribueixen a reduir els accidents cardiovasculars.
L’oli de gira-sol també aporta greix monoinsaturat, en forma d’àcid oleic, tot i que en menor quantitat que el que trobem en l’oli d’oliva. En aquest sentit, l’oli d’oliva tindria un perfil lípidic millor que el de gira-sol.
Després de l’oli de germen de blat, el de gira-sol és el més ric en vitamina E. Recordem que aquesta vitamina té una reconeguda acció antioxidant. Això vol dir que contribueix a evitar l’oxidació de les cèl·lules de l’organisme i a protegir-nos de l’acció dels radicals lliures. Que al final es tradueix en un menor risc de patir malalties degeneratives. El contingut en vitamina E de l’oli de gira-sol és superior al contingut de l’oli d’oliva, tot i que es perd quan és sotmès a altes temperatures.
A nivell gustatiu, l’oli d’oliva és molt més apreciat que l’oli de gira-sol i si s’escalfa, els olis de llavors resisteixen pitjor les altes temperatures que l’oli d’oliva. Per això, en fregits, s’acostuma aconsellar l’oli d’oliva o, en el seu defecte, utilitzar un sol cop l’oli de llavors, per exemple, si parlem de fregits i, en aquest cas, el gust del mateix oli no és prioritari.
