De manera que el Pirineu ha acollit i retingut bona part de la riquesa cultural que ha descendit a la resta de terres catalanes. Però avui, amb grans ciutats superpoblades, molts pobles han quedat deshabitats i abandonats conegut com els pobles abandonats.

On els trobem?

Ribelles, Bassegoda, Monars, Sant Aniol d’Aguja i Lliurona, Coma, Santa Cecília de Cos, Viladonja i Aranyonet, Creu, l’Artiga, Saraís i Aulet o Sant Pèr i Bordius són només alguns dels petits pobles abandonats al llarg d’aquesta muntanya, i que amaguen tresors culturals, patrimonials i històrics de gran valor. Tots aquests racons i molts altres seran l’eix de debat de l’XI Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que se celebrarà a la Seu d’Urgell els dies 4, 5 i 6 d’octubre, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner.

El col·loqui – Els pobles abandonats als Pirineus

Causes i conseqüències se centrarà en l’anàlisi dels pobles abandonats com a espais per a la reflexió entorn de la configuració actual dels Pirineus a través de l’estudi de les causes que ho van provocar i de la incidència que ha tingut en el paisatge, la història, l’economia i la societat del conjunt d’aquest territori. A més a més, també s’oferiran claus de futur que ajudin a aturar el despoblament actual. El congrés s’estructura en tres àrees de treball. La primera, sobre els processos de despoblament. Es tracta d’analitzar les claus del com, el perquè i quins agents i circumstàncies hi intervenen; en definitiva, de quin és el context que ho provoca i de fer-ho des de l’estudi de molts paràmetres diferents però també de diferents casos. El període que es proposa va des d’època medieval fins a l’actualitat.

El segon bloc d’estudi es dedica a realitats i conseqüències. Inclourà aquelles propostes que se centrin en les conseqüències, en l’anàlisi de casos concrets en detall i en l’impacte social, econòmic, demogràfic, polític i cultural des de diferents disciplines per tal d’aconseguir una visió transversal i interdisciplinària.

I un tercer àmbit d’anàlisi es dedicarà a analitzar com s’ha representat aquest despoblament i les propostes de futur. Per exemple, com la literatura, el cinema i altres disciplines artístiques han mostrat aquests processos. La idea és fer propostes de present i de futur des d’una mirada molt àmplia i en analitzar els diferents models de recuperació que s’han donat fins a l’actualitat per avaluar-los i fer propostes basades en aquells models més sostenibles i que presentin característiques que es poden estendre a altres casos.