Els gerds, també coneguts com les maduixes de bosc, és un fruit que creix en zona temperades, amb estius frescos. Per la seva delicadesa, no suporta les temperatures extremes.
Es tracta d’una fruita que aconsegueix el seu punt òptim de sabor madurat en planta. Hi ha moltíssimes varietats de gerds, que s’agrupen en tres grans varietats: les vermelles, les negres i les daurades. Les vermelles són les més habituals.
De gust agredolç, els gerds es poden menjar crus, també en sorbets, pastissos i en melmelades. Aquest fruit silvestre destaca pel seu contingut en fibra i en vitamina C. També cal esmentar els minerals, fonamentalment potassi, magnesi i calci.
La fibra confereix als gerds un efecte regulador del trànsit intestinal. La vitamina C és un reforçador immunològic natural i antiinflamatori, a la vegada que aporta resistència davant les infeccions.
En relació amb el contingut mineral, cal dir que els minerals intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós i en la producció i generació de l’impuls nerviós i muscular.
Pel que fa a la conservació, cal tenir en compte que aquest fruit es fa malbé de seguida i, com a molt, pot aguantar un parell o tres de dies a la nevera. S’han de rentar just en el moment que s’han de consumir.
Principalment es mengen com a fruita, sols, en macedònies i en decoracions de pastissos.
