Golden, Fuji, Smith, Granny, Gala, Vermella… Són noms d’algunes de les varietats d’una de les fruites més conreades a Catalunya: la poma. Mentre que el final de l’estiu suposa la desil·lusió de la major part de la població, els pagesos ja es freguen les mans amb l’inici de la collita d’espècies com aquesta entre agost i setembre. I més aquest 2019, quan s’espera que la seva producció s’enfili un 11% respecte a l’any anterior després d’un període d’estancament.
Segons les dades presentades per Afrucat en relació a la campanya que acaba d’iniciar-se, els agricultors esperen recol·lectar 299.690 tones de poma. El 70% es recolliran a Lleida i un 11% a Girona, les dues principals demarcacions pel que fa a l’explotació del pomer. El seu fruit representa aproximadament el 30% del conreu de fruita dolça a Catalunya, només superat pel préssec i la nectarina, que suposen gairebé el 50%.
El 70% de la poma catalana es conrea a Lleida, principalment de la veritat Golden
Del total de tones de poma que es recullen, la meitat són de la varietat Golden i similars, tal com apunten les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Una IGP molt lluitada
La poma catalana compta amb un segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP), el de Poma de Girona. Aquesta zona de conreu s’estén des del Baix i Alt Empordà fins al Gironès, on operen les tres cooperatives que la distribueixen: Girona Fruits, Costa Brava i Frutícola Empordà. Agrupen una vuitantena de productors i socis que proveeixen al mercat de Golden, Gala Red Delicious i Granny Smith, principalment, molts d’ells amb una llarga trajectòria que s’estén des dels anys 60 fins ara.
Prop de 80 productors formen la IGP Poma de Girona, reconeguda el 2003
Les tres cooperatives van fundar el 1987 l’Associació de Denominació de Qualitat Poma de Girona, que llavors agrupava quatre empreses productores. Després de molts anys de lluita, el 2003 van aconseguir que la Unió Europea aprovés la IGP de Poma de Girona.
La previsió de l’entitat per a aquest 2019 és recollir més de 87.000 tones de pomes, 10.000 tones més que l’any passat.
Poma catalana al mercat espanyol
Prop del 50% de la producció espanyola de poma i pera prové de Catalunya. La següent regió en explotació de l’arbre fruiter és l’Aragó amb aproximadament 100.000 tones, mentre que Galícia és la tercera comunitat amb poc menys de 60.000 tones, segons les dades més recents del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Ambdues regions estan molt allunyades de les gairebé 300.000 tones que es conreen al Principat.
La meitat de la poma conreada a l’Estat espanyol prové de Catalunya, unes 300.000 tones
Però l’estancament de la producció dels últims anys no ha estat només al territori català, sinó a tota la península; i s’ha vist agreujat per la caiguda del consum de la poma. Un estudi del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca situa en un 10% la davallada de la compra de poma entre el 2013 i el 2017 a causa d’uns hàbits de consum en ple canvi que inclouen cada cop menys aliments frescos; però també per la mandra de pelar-la o per l’augment de preus que hi va haver al mercat dels frescos el 2014.
Aquesta tendència s’ha notat en el flux comercial. Les dades més recents de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruita i Hortalisses (Fepex) assenyalen entre gener i agost del 2018 un increment del 2% en l’exportació de poma espanyol amb 67.856 tones més per valor de 55,2 milions d’euros (+30%) i un decreixement del 20% de les importacions amb 105.739 tones menys en relació al mateix període de l’any anterior.
Però la davallada ja venia de lluny. El 2017 ja es van vendre 123.086 tones menys i van entrar del mercat exterior 191.800 tones menys que el 2016. Cal matisar que des del 2014 la Unió Europea ha vist decaure l’exportació i preu de la poma a causa del veto rus, un motiu més que explica perquè el consumidor ha vist incrementada la quantitat de fruita autòctona al mercat nacional.
Una compra de km 0 a l’abast
A causa del pes de la poma catalana al mercat espanyol, trobar fruita del Principat a les fruiteries i grans superfícies és fàcil. Cada cop més els supermercats tendeixen a indicar l’origen del producte, pel que parant-hi atenció es pot detectar quina és de casa nostra; com també podem buscar el clàssic adhesiu a les fruites que n’indiquen el distribuïdor o productor.
El preu entre la poma gironina o la de Lleida no dista en excés de la que podem trobar provinent de la resta de Catalunya, d’Espanya o d’Europa, sobretot de França i Itàlia. Les més econòmiques, i en plena temporada segons la varietat, poden estar sobre els 0,60 euros per kg, mentre que les producions ecològiques o de més baixa recol·lecció poden arribar a tenir un cost de més de 3 euros.
