En aquest últim any les explotacions bovines de llet a Catalunya han augmentat considerablement les seves produccions a nivell general, ja que han passat a registrar un 49% de guanys de producció l’any passat a un 79% aquest any vigent. Catalaunya és una de les comunitats autònomes que més producció lletera exporten en territori propi i fora, a més de tenir diferents marques de llet al capdavant del mercat d’aquest sector.
Un clar ‘culpable’
Aquest increment productiu no és casualitat, ja que en gran part se li ha de donar les gràcies a la PAC (Política Agrícola Comú), que ha subvenccionat el mercat català amb uns ajuts econòmics i materials, perquè aquests siguin enviats directament a les granges que més ho necessitaven i que alhora més potencial tenien per a la producció.
D’aquesta manera s’ha incrementat la producció en termes generals, ja que anteriorment sí que hi havia algunes granges tenien produccions molt elevades i summinstraven als seus clients (empreses) grans quantitats, fet que deixava a moltes altres amb l’impossibilitat ja no només de poder competir amb determinats productors, sinó amb la gran dificultat per poder produir de manera òptima per la falta d’efectius.
Moltes granges ho han agraït
Sembla ser que l’any passat, es va denunciar que més de la meitat de les granges que s’hi dedicaven estaven en perill d’acabar en números vermells, per la falta de producció i sobretot perquè molts compradors tenien els seus clients fixes, fet que deixava de banda a molts altres. Ara amb les ajudes, més enllà de l’adquisició de materials, s’ha aconseguit que els preus siguin molt més raonables, amb la qual cosa els majoristes tenen més facilitat per comprar grans i petites quantitats, i també tenint més indiferència per tenir un comprador o un altre, ja que els preus s’estabilitzen més.
Mercats més locals
Això també ha canviat els hàbits de compra respecte els de fa un any i mig, ja que molts ara compren els suministres per proximitat (sempre tenint en compte la qualitat) i no per preu. Els ajuts que han permés equilibrar el mercat de manera més o menys coherent, evita que hi hagi uns productors que puguin permetre’s vendre a preus baixos mentre altres hagin de vendre a preus més alts, fet que decanta molt la balança des de la perspectiva del comprador.
Així doncs, ara per ara, sembla que el mercat d’aquest sector s’ha estabilitzat i a més a més segurament incrementi i entri en una progressió positiva des de la perspectiva del valor dels productes dins d’un mercat mol volàtil.