L’escalivada al forn és un plat típic de qualsevol restaurant de Catalunya. De ben segur que algun cop has sentit la següent afirmació: “Ostres, aquell restaurant és famós per la seva escalivada. Està boníssima!”. Avui et descobrim el secret que s’amaga darrere d’aquesta recepta tan senzilla com estimada.
Què és l’escalivada i d’on ve el seu nom
El nom “escalivada” ve del verb escalivar, que en català antic vol dir coure directament sobre les brases o les cendres. Tradicionalment, pagesos i pastors coïen les verdures dins de les brases del foc, sense cap altre estri, i d’aquí ve el gust fumat tan característic del plat. Avui en dia la versió al forn és la més habitual a les cases i restaurants, ja que és més còmoda i dona un resultat igual de bo.
Per què l’escalivada és tan saludable
Un dels ingredients principals és l’albergínia i el pebrot vermell, que són grans fonts de vitamines C, K i B6. A més, aquestes hortalisses també aporten minerals com potassi, fòsfor, calci i magnesi, així com una gran quantitat de fibra. És, per tant, un plat lleuger, vegetal i ple de nutrients, ideal com a guarnició o com a plat principal.
Ingredients
- Albergínies
- Pebrots vermells grans
- Oli d’oliva verge extra
- Sal
Elaboració de l’escalivada al forn
- Untem bé els pebrots i les albergínies amb oli, i els col·loquem en una safata dins del forn preescalfat a uns 180 °C perquè es coguin.
- A mitjana cocció, uns 20-25 minuts, els hi donem la volta. Triguen uns 50 minuts aproximadament, depenent de la mida de les peces.
- Deixem que es refredin dintre del forn, per poder-los pelar amb més facilitat.
- Per presentar el plat, els tallem en tires i els amanim amb oli d’oliva i sal.
- Ja tenim feta l’escalivada amb tota la seva esplendor!
Font: La Gàl·lia Catalana
Trucs per a una escalivada perfecta
- Tria peces grosses i carnoses: com més gruix tinguin l’albergínia i el pebrot, més fàcil serà pelar-los després sense que es desfacin.
- No obris el forn abans d’hora: deixar-los coure sense interrupcions ajuda que la pell es marqui bé i es desenganxi millor.
- Deixa’ls refredar tapats: si un cop fora del forn els tapes amb paper film o els poses dins d’una bossa, la pell es desenganxa encara més fàcil.
- No les rentis un cop pelades: rentar-les sota l’aixeta treu part del gust fumat; si cal, neteja les restes de pell amb les mans o un paper de cuina.
Com conservar-la i idees per aprofitar-la
L’escalivada es conserva perfectament de 3 a 4 dies a la nevera, en un recipient tancat i cobert amb un raig d’oli d’oliva per sobre. També es congela bé. És deliciosa freda o temperada, i és habitual aprofitar-la per fer:
- Una coca de recapte, escampant l’escalivada sobre pa o massa de coca
- Un entrepà amb formatge de cabra o anxoves
- Una amanida tèbia amb bacallà esqueixat
Preguntes freqüents sobre l’escalivada
Es pot fer escalivada a la graella o barbacoa?
Sí, i de fet és la forma més tradicional. El resultat té un gust fumat més intens que la versió al forn.
Quant de temps es conserva l’escalivada a la nevera?
Entre 3 i 4 dies, ben tapada i amb un raig d’oli per sobre per mantenir-la jugosa.
Es pot fer escalivada amb altres verdures?
Sí, tot i que la combinació clàssica és albergínia i pebrot vermell, algunes receptes hi afegeixen ceba o tomàquet per donar-hi més dolçor.
Per què l’escalivada agafa un gust amarg de vegades?
Sol passar si la pell del pebrot o l’albergínia es crema massa. Convé vigilar la cocció i treure-les del forn en el moment en què la pell està ben negra però la carn encara tendra.
