Els albercocs deshidratats prenen el nom d’orellanes. Aquest procés de deshidratació es fa mitjançant tècniques d’assecatge al sol, per tal d’aprofitar al màxim les seves qualitats nutricionals.
El procés de deshidratació, però, altera, en diferent mesura, la composició nutricional del producte. Començant, com és lògic, pel contingut en aigua, que en els albercocs frescos és del 86% per cada 100 grams; mentre que en les orellanes baixa fins al 7,5%.
Tot i que els nivells de greixos es mantenen, el fruit també experimenta una variació notable si analitzem els hidrats de carboni, un component que en el cas de l’albercoc és d’11,12 grams per cada 100 i que en forma d’orellana passa a 83 grams.
En relació amb els hidrats de carboni, el procés de deshidratació apuja les calories de l’aliment, que passa de les 48 en fresc a les 320 en assecat.
Les orellanes poden ser també una bona opció per picar entre hores. En aquest sentit, però, cal ser prudents perquè malgrat l’aportació de vitamines i de minerals, el poder energètic és més elevat que el producte en fresc.
Amb el procés de deshidratació, també apugen els índex de proteïnes i de minerals (ferro, magnesi, sodi, calci, coure, etc.) respecte dels albercocs frescos. Pel que fa a les vitamines, tot i que el nivell de vitamina C es manté en les dues opcions, sí que es dispara especialment el contingut vitamina A, en forma de betacarotens.
També és interessant de l’orellana, l’aportació en vitamina B3 o niacina. Aquesta és una vitamina que regula el nostre sistema nerviós.
