Avui dimecres de cendra té lloc l’enterrament de la sardina, dia que representa al mateix temps l’acabament del Carnestoltes i l’inici de la Quaresma. Amb aquest ritu popular es posa fi als excessos de tot ordre comesos durant el Carnaval, per a iniciar un període de quaranta dies d’austeritat previs a les celebracions de Setmana Santa.
La sardina és un peix blau que es captura al nostre litoral i que és molt comú a la cuina catalana. Per això la rescatem del seu enterrament per a proposar-ne el lloc que es mereix a la taula.
Pot ser consumida de moltes maneres, ja sigui en fresc, guisat o a la planxa, o bé en conserva, amb oli o salaó. Les possibilitats de cuinar les sardines són molt diverses i totes elles molt gustoses: al forn amb llimona i orenga, marinades en vinagre de poma, en conserva afegides a l’amanida… A més, són econòmiques, pel que es converteixen en uns peixos molt populars dins de la nostra cuina.
És una espècie migratòria que viu lluny de la costa i que recorre llargues distàncies. Aquests llargs viatges les obliga a tenir reserves de greixos, entre un 5% i un 8% del seu pes, i els seus músculs estan molt irrigats, que li donen la característica coloració vermellosa de la seva carn.
Les sardines es pesquen de nit, amb la tècnica de l’encerclament amb llum. La mida més comú és entre 15 i 20 cm i la talla mínima és d’12 cm. La seva captura es porta a terme durant tot l’any, encara que de juny a octubre és quan es troben en aigües més superficials i més a prop de la costa, i quan el seu contingut en greix és major i, per tant, també són més gustoses.
Beneficioses per les seves propietats
La majoria del greix que ens aporta és insaturat en forma d’omega-3, molt important per regular el colesterol en sang, reduir problemes inflamatoris i enfortir el sistema nerviós. A més, conté molt calci, sobretot si es mengen amb l’espina. Consumir-ne sovint és un bon propòsit per a la nostra salut física i mental.
