Sabràs que ha començat la temporada de maduixes quan entris a la fruiteria i t’emboliqui una aroma dolça i temptadora que no hi era la setmana anterior. Segueixes el rastre i, en trobar la caixa, et reben el color vibrant i l’aspecte sucós, preparades per portar-les a casa. Aquest esperat moment arriba entre finals de març i principis d’abril, assolint la seva màxima esplendor al maig, juny i juliol.
Curiosament, la maduixa no és un fruit com a tal, sinó un engrossiment del receptacle floral, una infructescència i són totes les llavors adherides —anomenades aquenis— els veritables fruits. Les figues i la pinya són també infructescències.
Les maduixes modernes són el resultat d’un encreuament entre espècies originàries d’Amèrica i Europa. Encara que hi ha diverses espècies silvestres, la maduixa de jardí és la més cultivada arreu del món. Necessita un clima temperat, molta llum solar i un sòl ric en nutrients per créixer adequadament. A més, és un cultiu de cicle curt, fet que permet gaudir-ne en diverses èpoques de l’any.
La maduixa és una reina de la vitamina C. La seva aportació d’aquesta vitamina és similar a la taronja, cosa que contribueix al funcionament normal del sistema immune. També millora absorció del ferro.
Tot i que semblen totes iguals, les varietats són moltes i molt diverses. Els maduixots són més grans i dolços, amb les llavors daurades, encara que moltes vegades es comercialitzen com maduixes. Les silvestres, anomenades així encara que siguin de cultiu, són més petites, delicades i d’un sabor molt concentrat i amb certa acidesa.
Les maduixes són molt versàtils a la cuina. Es poden menjar soles, en macedònies, batuts, melmelades, pastissos o fins i tot en plats salats combinades amb formatges i vinagre balsàmic. La seva dolçor natural les fa ideals per substituir sucres afegits en moltes receptes saludables.
