La sangria és una beguda molt refrescant, composta bàsicament de vi i fruites variades. La paraula sangria prové de sang, pel seu color vermell intens, i molts la relacionen a la passió i al caràcter espanyol, per això no en va és una de les begudes que més ens representa. De fet, la sangria és una beguda protegida que tan sols pot produir-se a Espanya i a Portugal.
La qualitat del vi que s’utilitzi marcarà el resultat de la sangria
Encara que en la seva elaboració se sol utilitzar gairebé qualsevol classe de vi, no cal escatimar amb la qualitat d’aquest, ja que això afectarà, i molt, al seu sabor. Quant a les fruites, es poden triar les que més ens agradin, millor si són de temporada i entre les quals no pot faltar la taronja, la llimona ni el préssec, doncs sense ells, vària també molt el seu sabor.
Pas a pas
L’elaboració de la sangria és molt senzilla, i el temps que més invertirem serà a netejar, pelar i trossejar totes les fruites.
Els ingredients que necessitem per a unes 6 persones són:
– 1 litre de vi
– 75 ml d’aigua
– 2 o 3 préssecs
– El suc d’una llimona
– 2 taronges
– 2 plàtans
– 1 poma
– Opcional altres fruites (maduixes o peres…)
– 1 branca de canyella
– 3 cullerades de sucre
– 1 llauna de refresc (taronja, llimona o gasosa)- opcional
– Glaçons
– Opcional també un rajolí de brandi, calisay o cointreau.
Preparació:
El primer que farem serà preparar les fruites tal com hem indicat anteriorment. Hi ha persones que prefereixen deixar la pell (excepte les del plàtan i la taronja), això és una qüestió de gust.
A continuació dissoldrem el sucre en 75 ml d’aigua calenta.
Quan estigui tot ben dissolt bolcar el líquid en un bol gran i introduir el vi i el suc d’una de les taronges. Remoure perquè es barregin tots els ingredients i a continuació afegir la canyella, les fruites i el suc de la llimona.
Deixar macerar i reposar durant almenys 3 hores.
Abans de servir, si es vol, es pot afegir la llauna de refresc i els glaçons.
CONSELLS D’ELABORACIÓ
– Si es decideix afegir el refresc, fer-ho al final, abans de servir, ja que de fer-ho abans l’efecte borbollant es dilueix.
– Els glaçons també s’inclouran a l’últim moment, per a evitar que s’acabi aigualint la sangria.
– Quan es deixi macerant la beguda, tapar el recipient, així evitarem l’oxidació de les fruites. No obstant això, si passa, només canviaríem l’aspecte físic de les mateixes, però no afectaria al seu sabor.
