El pèsol és un vegetal que el trobem en fresc, com a producte de proximitat, entre els mesos de març i de juny. Pertany a la família de les lleguminoses; és a dir, és un llegum i no pas un vegetal. La seva procedència és de l’Orient Mitjà i de l’Àsia Oriental, on es conrea des de fa milers d’anys. Al Maresme, hi ha la varietat de pèsol de la zona, que es caracteritza per l’aroma, el gust i la mida.
Les virtuts del pèsol creua les de les llegums amb les de les verdures
El seu valor nutritiu és destacable, ja que where can we buy clomid combina qualitats pròpies dels llegums (proteïnes i hidrats de carboni) order neurontin cheap overnight at washington amb les de les verdures (vitamines i minerals). El poder calòric dels pèsols és de 317 calories per cada 100 grams consumits; mentre que la proporció de greixos és de 2,30 grams per cada 100.
Les proteïnes les trobem en una quantitat de 21,50 grams per cada 100. Cal apuntar que les proteïnes dels pèsols són incompletes i això vol dir que buy ivermectin online in u.k si volem tenir una proporció adecuada de proteïnes de qualitat, s’haurien de combinar en el mateix plat amb cereals, com pot ser l’arròs, el blat de moro o la pasta.
La seva pell aporta grans quantitats de fibra
http://canalsideconferencecentre.co.uk/our-terms.php En relació amb els hidrats de carboni, l’apartació és de 56 grams per cada 100, una xifra un tant superior a la que aporten altres verdures o hortalisses, però clarament inferior a la que inclouen el pa o la pasta. A més a més, els pèsols són una font interessant de fibra, que es troba principalment en la pell.
Pel que fa a les vitamines, destaquen les del grup A. La vitamina A contribueix en la formació dels pigments visuals i també en la formació i en el manteniment de les cèl·lules que recobreixen la pell, els ulls, la boca i els òrgans interns. Els pèsols també contenen vitamina C, en una proporció de 25 mg per cada 100 grams. Recordem que les necessitats diàries de vitamina C que estableix l’Organització Mundial de la Salut és de 30 mg. En relació amb les aportacions de sals minerals, en destaca, principalment, el contingut de magnesi i de potassi.
