La mel és un dels aliments més energètics i l’edulcorant més antic de la història. És, a més, un aliment molt digestiu, ja que la fructosa i la glucosa de la mel ja han estat prèviament elaborades, és a dir, digerides, per les abelles. Aquesta és, també, una de les causes per les quals l’aportació d’energia al nostre organisme quan consumim mel és tan ràpida; de manera que per obtenir els seus beneficis no s’ha d’esperar a la digestió del producte.
Es calcula que al voltant del 80% de la mel està composada per sucres, d’aquí la seva aportació energètica. D’entre els seus components, també trobem minerals, especialment ferro, sodi, magnesi i calci. També s’han d’incloure proteïnes i aminoàcids, i vitamines del grup B i C.
Les quantitats d’uns i altres components, però, varien en funció de la procedència de la mel, del clima, del tipus de sòl on estaven les flors.
Generalment, les mels més fosques tenen més quantitat de minerals, fins i tot poden arribar a tenir quatre cops més de ferro que les mels més clares.
A banda de les qualitats nutritives, la mel té propietats terapèutiques, també en funció de la tipologia de la mel. La mel d’espígol regula el sistema nerviós, la de taronger activa les funcions coronàries i la de romaní, les hepàtiques.
Totes les mels són balsàmiques, especialment la d’eucaliptus. Descongestionen els bronques i resulten ideals per ajudar a combatre i a alleugerir els símptomes dels refredats.
La seva activitat antibacteriana fa que la mel sigui molt útil per a usos externs per guarir cremades, llagues i ferides, sempre prèvia consulta amb el metge.
