gliofaat

Les herbícides són productes químics utilitzats per alguns agricultors per tal de mantenir les collites en bon estat i que aquestes es conservin d’una manera òptima. El gilosofat, és un tipus d’herbícida bastant utilitzat per molts agricultors del sector no només a Catalunya, sinó també a nivell europeu.

Producte beneficiós però perillós

Com tots els productes químics, tenen els seus avantatges i desaventatges, però en aquest cas concret té dos extrems oposats que provoquen un debat bastant ampli. Per una banda, l’ús d’aquesta herbícida és molt efectiva, ja que les seves funcions agrícoles de manera òptima, raó per la qual molts treballadors del sector han optat per la seva utilització des de fa uns anys. Però per contra, segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), és un producte potencialment cancerigen.

Des de fa molts temps, algunes organitzacions demanen que es prohibeixi el seu ús i que es tregui del mercat, però altres països prefereixen que es mantingui, ja que és un producte que genera molts diners, ja que les compres que es realitzen són en grans unitats tenint en compte la gran demanda dels minoristes.

La UE ‘imparcial’

Davant d’aquesta situació, la Unió Europea va decidir consultar-ho amb tots els seus integrants i els seus ministeris d’Agricultura. El resultat va ser d’indecisió i no es va arribar a un acord comú. D’aquesta manera, es va decidir deixar de marge uns anys amb la permissió del mercat del producte. Passats aquests anys, la UE, s’ha trobat en l’obligació de decidir, fent el mateix procés que l’anterior.

El resultat va ser molt semblant, on els països que més els beneficiava el moviment d’aquesta herbícida en el mercat, van votar a favor del sí. És curiós (o no tant) que els països més potents (econòmicament parlant) de la UE, com França, Alemanya o Espanya, han declarat la seva intenció perquè el producte segueixi al mercat. 

Decisió momentània

Per tant definitivament, el producte seguirà uns 5 anys més per ordre de la UE, que no s’ha mostrat molt partidària, però degut al poder d’alguns dels seus integrants, potser s’ha orientat més cap al sí, cosa que lògicament seguirà estant present a Catalunya. Això demostra, que en moltes ocasions els interessos econòmics van per davant d’alguns temes que humanament, són molts més importants que no pas altres, per molts xecs i bitllets que hi hagi pel mig.