Consum de la carn

Els pecats de la carn es un cap de turc pel canvi climàtic. El nostre desmesurat consum que fa que entre bestiar, producció de farratge per alimentar-lo, transport un cop sacrificat, i malbaratament un cop comprat, estiguem posant en risc el planeta. Però, pel que sembla, també té una solució. Reduir-ne el consum en un 40% i millorar la producció vegetal.

Ho deia en una reflexió similar. Els “salvadors del planeta” obliden que hi ha aminoàcids (els maons que formen les proteïnes) essencials, imprescindibles per la vida, dels que alguns com la lisina o la metionina, es troben bàsicament a la carn i molt migradament als vegetals. Obliden que l’home actual ha arribat on és gràcies a haver après, en un cert moment, a escurar i menjar el moll dels ossos que els grans carnissers abandonaven. Que, lluitant amb altres carronyers i gràcies al nou aliment, desenvolupà la intel·ligència que li ha permès dominar (i malmetre) el món que l’envolta.

Que això l’hi ha suposat contrapartides en forma de malalties? És cert. Els senyors medievals i reis com Enric VIII o Felip II van pagar el luxe de menjar carn a cor que vols, amb una gota dolorosa i invalidant. Però el problema no és atribuïble a la carn, sinó a l’obsessió per menjar-ne cada dia, demostrant ser uns escollits. Uns privilegiats.

Nosaltres ja no ens conformem amb la vedella del Pirineu i les cireres de l’estiu. Volem bou de Kobe o cireres de Xile al desembre. I això té un preu. Una contrapartida. Tenir aquests productes significa noliejar avions o vaixells, cremant tones i tones de combustible fòssil. I això és culpa de les cireres o el bou? Voleu dir que el veritable problema és la carn i el consum en excés?

Queda el corol·lari de la millora de producció agrícola que defensa l’ONU i que, veladament, avala la biotecnologia. El producte modificat genèticament. Cert que podem alterar el genoma del cigró per produir més lisina, però… és aquest el bon camí?