Les estadístiques recentment publicades sobre el sector dels plats preparats i llestos per ser consumits, parlen per elles mateixes. Segons la xifra més global, mentre el sector de la compra de productes alimentaris en cru ha baixat un 0,4%, les compres de menjars preparats i cuits han crescut un 1,5% en global. Amb exemples tan espectaculars com el de les truites on, en el cas de la de patata, l’increment ha estat del 50%.
L’altra xifra espectacular és la que apunta que els espanyols consumim de mitjana uns 16,7 quilos d’aquests preparats per habitant i any, que representen uns 45,7 grams al dia de productes d’aquest tipus.
És preocupant que el cost d’aquesta mena de preparats ha augmentat de preu un 9,3%, suposant un increment més alt que la mitjana i, per tant, una patacada major als nostres pressupostos familiars.
El més curiós és, però, que els consumidors defensen aquesta alternativa creixent d’acord amb una suposada major varietat d’oferta que els permet triar més i variar més sovint.
Potser caldria recordar-los que molts plats de la nostra gastronomia segueixen l’axioma del “fet i menjat” que aquest model canvia radicalment. Que, per exemple, la truita de patata com cal, al marge de la introducció o no de la ceba, demana un interior sucós i tendre que, per la seva banda, reclama un consum força ràpid incompatible amb la filosofia del “llest per consumir”. I que això suposa que molts d’aquests plats “tenen el capellà al cuarto” i es debaten entre canviar la seva essència o desaparèixer. Com en el cas de la pasta “al dente” o dels calçots a la brasa.
Nosaltres no sembla que lluitem en contra. Però el sector no dorm. D’aquí que ja estiguin impulsant els “mercaurants”. Parades de mercat o botigues on, al marge de vendre plats preparats, ofereixen racons on menjar aquells plats, evitant així haver-los de passejar, de nevera en nevera, fins al moment de plegar i anar a casa a dinar.
La pregunta és, però, si això evitarà que els plats tradicionals vagin canviant i cedint protagonisme a plats d’altres cultures que acceptin, a més del “fet i menjat”, el “fet, guardat i menjat”.
