Juntament amb els torrons, els massapans i les tòfones, les mantegades i polvorons formen part d’aquests dolços tradicionals que no poden faltar en cap taula en l’època nadalenca. Encara que hi hagi gent que els confon i malgrat tenir una aparença similar, posseeixen característiques molt diferents que els atorguen personalitat pròpia. Els ingredients que comparteixen són llard de porc, farina i sucre, però la seva textura, sabor i elaboració canvien substancialment.
Vegem quines són les seves principals diferències entre mantegades i polvorons
Forma: Mentre que les mantegades tenen forma arrodonida i són una mica més petites, els polvorons tenen forma allargada.
Ametlla. El polvoró sempre la conté, la mantegada no.
Farina: els dos la tenen, no obstant això no en la mateixa proporció. El polvoró compta amb major quantitat d’ella, per aquest motiu és més fràgil i es desfà més fàcilment. També per aquest motiu el polvoró requereix de menys temps de cocció.
Cobertura. Els polvorons estan empolvorats amb sucre glass per damunt, mentre que en les mantegades es posa ajonjolí.
Varietats. És habitual trobar mantegades amb diferents sabors, sent els més consumits els de canyella, xocolata i llimona. En els polvorons, no es solen fer barreges.
Ou. El polvoró inclou aquest ingredient, mentre que la mantegada mai el porta.
Curiositats d’aquests dolços
- Una de les preguntes potser més habituals a l’hora de menjar aquests dolços i que crea molta controversia és si cal estrènyer-los abans de consumir-los. Hi han defensors per igual d’un mètode o un altre, no obstant això s’aconsella no aixafar-los per a gaudir millor de la seva textura original
- Ja es troben al mercat mantegades i polvorons aptes per a vegans i celíacs.
- La primera recepta de mantegades s’ha trobat en el Convent de Santa Clara d’Estepa i data de 1780.
- No obstant això, la seva popularitat es deu a una veïna del poble d’Estepa, Micaela Ruiz, anomenada “la Colchona” que va tenir la idea d’extreure la humitat d’aquest dolç per a conservar-lo durant més temps, i a realitzar-los a partir dels excedents de llard de porc a mitjan del segle XIX.
- En Estepa existeixen més de 20 fàbriques dedicades a l’elaboració d’aquests dolços, i encara existeix la dels hereus de “la Colchona”.
