Venim de la Cimera del Clima on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. A través de conceptes com el d’economia circular que sonen a novetat però que, a poc que reflexionem, veurem que són més vells que anar a peu.
L’objectiu de promoure la cuina circular
Perquè les masies catalanes –per posar un exemple- ja treien els aliments de l’entorn i, després de cuinar-los i menjar-los, els hi tornaven en forma de residus compostables que es convertien novament en aliments.
Avui, aquell cercle virtuós i de proximitat s’ha convertit en una volta al món. Els espàrrecs ens arriben del Perú i els residus poc compostables els enviem a un abocador de la Xina o Àfrica. I clar, per fer tot aquest circuit, necessitem milions de tones de combustible que ens podríem estalviar. D’això en té la culpa la cuina?
Massa producció de residus
Però hi ha un aspecte en el que potser sí que hem d’entonar un cert mea culpa. La mandra que ens fa entrar a la cuina. Tant se val que estudis d’absoluta solvència demostrin que, per exemple, el pa fet a casa surt a meitat de preu del que comprem ja fet i que, a més, podem superar-ne la qualitat amb els ingredients que triem i millorar els processos de preparació i cocció.
La fal·lera del temps lliure –que molts després malbaraten en activitats inútils o perjudicials pel medi ambient- ens empeny al producte llunyà, ja preparat, amb ingredients afegits de dubtosa bondat i ple d’embolcalls de plàstic. Resulta tan còmode arribar a casa, obrir la nevera, passar un envàs pel microones i menjar el que s’ha escalfat…
Canviar el futur de les noves generacions
Amb això, estem aconseguint que la cuina nacional, regional, local o de casa, de la qual tan cofois estàvem, es vagi esvaint, diluïda en un aiguabarreig de cuina mundial on només sobreviuen aquells plats que poden aportar benefici econòmic a les indústries alimentàries.
I, de rebot, que les noves generacions vegin la cuina com quelcom cada cop més llunyà i aliè. No fa massa anys, ens posàvem les mans al cap quan llegíem que els nens dibuixaven els pollastres ja rostits. Avui, probablement ja dibuixin nuggets.
Et recomanem:
‘El Mas d’Edetària Selecció’, el primer vi de finca de la DO Terra Alta
