Les cebes (Allium Cepa), pertanyen a la família dels Allium, la mateixa a la qual pertanyen els alls, els porros, els calçots o les cebes tendres.
Sabem molt de les propietats tan beneficioses que tenen les cebes per al nostre organisme (entre elles, antioxidants i antibacterianes), però no sabem tant de les diferents varietats o de les característiques que les diferencien malgrat veure-les a les botigues d’alimentació, el que ens fa, moltes vegades, fer-les servir indistintament, segons la temporada o el preu.
Les principals que podem trobar sempre són:
– Ceba morada: de pell vermellosa, és cruixent i picant. Ideal per a consumir crua tant en amanides, com amb adobats.
– Ceba groga: la més popular i també la més econòmica. De pell marró, rodona, resistent (dura molt temps en perfecte estat) i de consistència dura. El seu sabor és bastant suau. A causa del seu alt nivell de sucre és una de les varietats més adequades per a caramel·litzar i també per a guisar. Per contra, no és la més aconsellable per a menjar en cru.
– Ceba blanca: semblant a la groga però molt més suau de sabor, ideal per a salses i com a ingredient de les pizzes. El seu punt feble és que no són tan duradores, per la qual cosa han de consumir-se abans.
– Ceba dolça: d’aspecte exterior és la que més s’assembla a la groga, pel seu color marró. La gran diferència radica a la seva forma, ja que el seu cap està aplatat. Ideal per a fregir. És de les varietats que es digereix millor i no causa flatulències.
– Ceba Cipollini: són les cebes de mida “mini”, la qual cosa les fa idònies per a rostir-les i menjar-les senceres. El seu sabor, també és suau.
– Chalota: encara que pertany a la família de les cebes i el seu aspecte així ho sembla, no ho és. De fet, el seu creixement és similar al de l’all, i el seu sabor, a cavall entre l’all i la ceba dolça. De grandària és una mica més petit que una ceba, de forma allargada i un color tirant a vermellós.
– Ceba de Figueres: la incloem en aquesta llista per la seva popularitat en la nostra terra i perquè es mereix un lloc propi, perquè compta amb Indicació Geogràfica Protegida, però de fet seria una variació de la ceba dolça. És suau, no pica i és cruixent i tendra.
