Tres estudiants de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona han creat el projecte “Al brancal. Pas a la paraula”. Es tracta de difondre la riquesa del català amb el tortosí com a diana i la gastronomia del territori.
Del barcelonès al tortosí i la gastronomia con a nexe d’unió
Agnès Camatxo, alumna del 2n curs de filologia ha explicat que “L’objectiu del projecte és proporcionar un itinerari a la ciutat de Barcelona per a donar a conèixer la riquesa lingüística de la llengua catalana mitjançant el nexe comú de la gastronomia. A més de l’itinerari també es proposarien activitats puntuals, com ara jornades gastronòmiques”.
Al projecte l’acompanyen el Jordi Parellada Ruiz, estudiant de Llengües i literatures modernes, de Torrelles de Foix (Alt Penedès) i Laura Martínez Hermosilla, de Llengües i literatures modernes i natural de Barcelona.
Un portal web que recull paraules i receptes
De moment, el projecte té representació en les xarxes socials amb més de 500 seguidors des de la seva presentació i la web.
En la web hi trobem sis apartats: presentació, itinerari gastronòmic interdialectal, rebost de paraules, receptes, activitats i botiga. I cadascun d’aquests apartats, s’hi visualitzen diferents dialectes del català (alguerès, balear, central, nord-occidental, tortosí, rossellonès i valencià).
En resum, és una web que recopila l’argot de la gastronomia més propera al territori doncs cada regió té les seves expressions i maneres de nombre les productes d’alimentació. De la mateixa manera que l’explicació, les receptes també poden variar en funció de la zona de Catalunya on et trobes.
Un exemple de la envejable gastronomia i el particular lèxic tortosí són:
Comencem amb el paté d’olives mortes, truita de carxofa, ous revolts amb tomata i les sopes de rap o farigola. Seguim amb la reina de la corona, l’arròs a la cassola amb calamars, amb faves seques, bacallà, el fricandó, tords amb alls tendres, escrita amb fesols, sípia amb ceba, els fideus tortosins. I acabem amb els dolços, garrofes del Papa, coquetes, farinoses i menjar blanc