Pels amants del moniato estem de celebració perquè ja comença la temporada d’aquest tubercle. Així, durant els pròxims mesos, els més freds de l’any, els camps de moniatos es trobaran en plena collita i a les nostres cuines s’hi elaboraran suculentes receptes on la batata en pot ser protagonista o actor secundari.
El moniato arriba a Catalunya amb el descobriment d’Amèrica
Originari de sudamèrica, no va arribar a Catalunya fins que Colón va descobrir el continent americà. Tal com va succeir amb la patata típic de les zones tropicals, Colón va decidir portar-lo a Europa.
No es va equivocar i va agradar a molts paladars. Així que es va començar a cultivar en les zones més caloroses del territori. A Catalunya es va convertir en un producte de consum quotidià sobretot durant la Guerra Civil i postguerra. En aquella època escassejava la patata i les famílies utilitzaven el moniato com a substitut. No obstant, posteriorment a aquella època, va caure el seu consum fins gaire bé oblidar-nos d’aquest gran tubercle. Per sort, ha tornat i esperem que sigui per quedar-se.
El moniato és un aliment energètic i alt en minerals
La Fundació Espanyola de la Nutrició parla del moniato amb les següents paraules: “Les batates són aliments molt energètics per la seva riquesa en hidrats de carboni. Presenten un sabor dolç degut a l’elevat contingut en sucres que, normalment, resulta major quan més prop de l’equador es cultiva. Com minerals importants, cal destacar el potassi, el qual contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs”.
És dolç però no per això engreixa més
La seva dolçor ens pot fer caure en el parany de considerar que aporta més calories que la resta de tubercles. Bé, doncs no és així. Fins i tot podem assegurar que aporta menys calories que la patata. A més, és ric en vitamines A, C, E, B6 b-carotens i folats.
I per no quedar-nos curts, aquest superaliment té un gran poder antioxidant que ajuda a combatre la obesitat o fins i tot, la diabetis.