Amb el lema Preus justos per al raïm i el vi, el sindicat agrari recorda que amb els 30 cèntims de mitjana que volen pagar els grans cellers pel quilo de raïm no es cobreixen ni els costos de producció, i que per això cal mobilitzar-se. Així és la Guerra del raïm.
L’ampliació d’hectàrees de producció, la gestió centralitzada des de Madrid de la DO, la compra per part de multinacionals de les grans empreses familiars del sector i la guerra del raïm de preus baixistes en el sector del Cava acaben afectant, finalment, la baula més feble de la cadena de valor: els pagesos.
Un preu de fa 20 anys
La vaga del passat dijous es deriva de la decisió dels productors de reduir el preu que pagaran per cada quilo de raïm i a més en compraran menys, perquè en necessiten menys per elaborar cava i vi base. Els 30 cèntims per quilo és una reducció del 30% respecte del preu que es pagava un any enrere de mitjana i és un preu que es va oferir l’any 1998. Unió de Pagesos estima en 40 cèntims d’euro els costos de producció mínims d’un quilogram de raïm base per a cava.
Freixenet i Codorniu ofereixen 30 cèntims per quilo de raïm, un 30% menys que l’any passat, mentre Unió de Pagesos estima en 40 cèntims els costos mínims de producció
“La vaga tindrà molt poca incidència, perquè els agricultors només passen un dia sense veremar i no afectarà el sector. En tot cas podrien optar per deixar de collir, però els pagesos no ho podrien suportar, perquè no tenen caixa de resistència, segons les associacions agràries convocants”, diu la periodista del Vadevi experta en el sector Margalida Ripoll.
Una DO a distància
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha demanat al ministre d’Agricultura en funcions, Luís Planas, que abordi “amb fermesa” la situació actual del sector del cava. Després de la cimera amb el sector, Jordà ha transmès una carta al ministre recordant que ministeri “és el màxim responsable d’allò que afecta al sector i ha de vetllar pel seu present i futur”.
La DO Cava és una denominació supra autonòmica i, tot i que el 90% de la superfície de vinya està localitzada a Catalunya, es pot elaborar en d’altres comunitats, com ara Extremadura o el País Valencià. La DO compta amb 6.200 viticultors de tot l’Estat, la majoria al Principat. Les demandes, per tant, s’han de fer a Madrid, que sempre té una visió més allunyada de les problemàtiques del territori.
El Departament apunta com a causa del conflicte, coneguda com la guerra del raïm, entre d’altres, al “desequilibri” entre l’oferta de raïm i vi base i la demanda per part d’empreses elaboradores i comercialitzadores del cava. El Departament afirma que el desequilibri s’ha generat també per l’entrada de noves superfícies procedents de les autoritzacions de noves plantacions i replantacions per part del ministeri, “que no ha valorat ni ha tingut en compte les recomanacions del Consell Regulador del Cava”. “Un fet que ha provocat que es passin de 33.000 hectàrees a 39.000, ampliant així l’oferta i afavorint la caiguda de preus”, ha dit la consellera. “Si s’haguès atès la reclamació del sector català, s’haguès reduït l’extensió i la situació actual no haguès arribat a aquest extrem”, rebla Ripoll.
El Ministeri d’Agricultura ha ampliat les àrees de producció de raïm per a cava de 33.000 hectàrees a 39.000, ampliant l’oferta i afavorint la caiguda de preus.
Jordà també reclama “flexibilitzar els terminis de les autoritzacions a noves plantacions i replantacions” amb l’objectiu d’ajudar a la reducció de la capacitat productiva de raïm amb vist als propers anys. Actualment els terminis són d’un màxim de cinc anys (dos campanyes de superfície arrancada i tres anys d’autorització) i que s’ampliï a vuit anys.
Jordà acaba la carta demanant “més fermesa i compromís” per part del ministeri per “treballar conjuntament per aconseguir uns preus justos pels productors en benefici de tota la cadena de producció”.
Multinacionals al Penedès
Una problemàtica afegida a aquesta tempesta perfecta és que les dues grans empreses familiars del sector, Freixenet i Codorniu, les que compren en gran quantitat raïm i vi base, han estat adquirides per empreses estrangeres, afavorint la guerra del raïm. Els dos grans gegants del cava han passat de mans catalanes a accionariats de multinacionals -Freixenet va ser comprada per Henkell i Codorniu per Carlyle-, allunyant el centre de decisions del territori.
Durant molts anys aquestes dues empreses -però també d’altres, i el sector en general-, han pressionat els preus de les ampolles a la baixa, obtenint uns marges molt petits. Han venut el cava molt barat, en grans quantitats, apostant pel volum i no per la qualitat com a regla general. En aquesta guerra de preus, qui ha perdut poder adquisitiu ha estat la darrera baula de la cadena de valor, és a dir, els pagesos.
El cava barat toca sostre
El Consell Regulador del cava va explicar que durant l’exercici 2018 es van produir 244 milions d’ampolles amb un valor de 1.146,8 milions d’euros. Del total, un 67,5% es van dedicar al mercat internacional amb un increment de les exportacions d’un 1,8%, un rècord històric. El consum a l’Estat espanyol, en canvi, està estancat i només va créixer un 0,3%, si bé el valor de les vendes del cava van expandir-se un 2,9%. El cava barat ha tocat sostre, mentre que la demanda en el segment prèmium va créixer un 20,3% i les vendes del cava ecològic es van disparar un 76%. En aquest sentit, l’any passat, el cava ecològic gran reserva va veure incrementar les seves vendes un 242,4%.
Solució: tornar al passat i a la qualitat
El coordinador comarcal de l’Alt Penedès d’Unió de Pagesos, Rafel Ramon, creu que la solució al conflicte no només passa per apujar el preu del quilogram de raïm. “La solució és que tornèssim a passar a uns estocs i producció raonables pel que admet la superfície del Cava, ens han fet cas omís per limitar les produccions i ens hem trobat que tenim massa hectàrees i les vendes no augmenten”, reivindica.
“Fer marxa enrere seria ideal, tornar a les 32.500 o 33.000 hectàrees, no les actuals”, rebla. Segons el portaveu del sindicat, a més, “s’ha d’apostar per qualitat com a DO, no pot ser un producte tirat de preu”. Per a Ramon, s’han de canviar certs conceptes de la DO i apostar per la zonificació -“poder dir on s’ha produït aquell raïm i amb quines característiques”-, donat que ara “tot el raïm és el mateix tant si surt del Penedès o d’Almendralejo”.
Aquesta zonificació dispersa, a demanda de les grans empreses, ha acabat anant en contra els interessos de les mateixes companyies -i de retruc dels productors-. Volien molt més raïm per poder embotellar i avui en dia “ha quedat obsolet, els fa mal”, conclou.
