El mes de novembre de l’any 2012 es va capturar per primera vegada un exemplar de cranc blau al Delta de l’Ebre. El Callinectes sapidu, originari de les costes atlàntiques americanes, s’identifica per les potes de color blavós i és una espècie de grans dimensions: pot arribar a fer un quilo de pes, tot i que el més habitual és que pesi entre 300 i 400 grams. Després del cargol poma i el musclo zebra, les terres de l’Ebre treuen cert suc econòmic a aquesta espècie invasora, que ja ha arribat a les llotges del peix i els restaurants de la zona.

El gener de 2013, es va tornar a documentar la troballa d’un altre exemplar al Delta i, des de llavors, el seu creixement ha estat exponencial. Allà on arriba, el cranc blau es converteix ràpidament en una plaga. S’adapta fàcilment a salinitats diferents, té una gran capacitat reproductiva i és un gran depredador: menja mol·luscs, crustacis, peixos i matèria vegetal. És considerada una de les cent espècies invasores més perjudicials del Mediterrani. El Delta de l’Ebre, especialment a la Badia dels Alfacs, és una de les zones més afectades per la seva presència, tot i que també ha arribat al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l’Empordà o a l’Albufera de València.

L’estiu de 2016, els pescadors de la Confraria de Sant Carles de la Ràpita van demanar treure a subhasta el cranc blau, per donar sortida a la gran quantitat d’exemplars que es capturaven o que se’ls enganxaven a les xarxes. Després de comprovar que, a diferència d’altres espècies invasores, era una espècie apta per a la pesca professional i la comercialització a través de les llotges pesqueres, va començar la seva venda. “Era una quantitat molt petita comparada amb la que venem ara”, afirma el secretari general de la Confraria, Joan Balagué. Fins a finals d’any, el 2016 es van capturar a Sant Carles de la Ràpita al voltant de 1.000 quilos. El 2017, van ser 12.000 quilos. Però l’esclat comercial va arribar el 2018: en tot un any, es van capturar entre 60 i 70 tones. Aquest 2019, amb només sis mesos, ja s’han superat les 80 tones.

La pesca intensiva: la millor solució

L’any 2018, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya va presentar un estudi tècnic que concloïa que la pesca massiva i la comercialització eren les millors mesures per frenar l’expansió del cranc blau al Delta. A més, es va crear el Comitè de Cogestió del Cranc Blau a les Terres de l’Ebre (CCCBTE), amb diversos agents implicats, com pescadors i mariscadors, representants de l’administració, membres del col·lectiu científic, i entitats per a la protecció del medi ambient. El Comitè treballa amb l’objectiu d’abordar tants temes de pesca i comercialització com de promoció del cranc blau.

A poc a poc, el seu consum ha començat a créixer. En un primer moment tots els missatges que s’associaven al cranc blau eren negatius, com a espècie invasora que va obligar a canviar la manera de pescar dels pescadors i que s’alimentava d’espècies autòctones. Encara que això continuï sent cert, cada cop creix més l’interès des del punt de vista culinari. “El tema ha sortit als mitjans de comunicació i la gent està agafant curiositat per provar aquest producte del qual es parla tant”, explica Joan Balagué.

D’un gust exquisit per a l’arròs

En els últims anys, molts restaurants del Delta de l’Ebre han incorporat el cranc blau al seu menú o l’han cuinat alguna vegada. El gran avantatge és que és un cranc molt ben valorat gastronòmicament, i que dóna molt bon gust a l’arròs, un dels plats estrella del Delta. A part, té un preu assequible. “Tot i que és una espècie invasora, és un producte de proximitat: el tenim aquí i a l’abast. I és un producte de gran qualitat, que dóna molt bon sabor als arrossos. A la gent li agrada”, explica Joan Pons, del restaurant Miami Can Pons. En aquest establiment, situat a Sant Carles de la Ràpita, també l’han cuinat fregit o al vapor, com si fos un escamarlà o un llagostí. Tot i això, adverteixen que no deixa de ser un cranc, un producte una mica difícil de menjar. “No és com un llagostí: per treure una mica de molla de cranc, t’ho has de treballar. A la gent li agrada el gust que dóna, però el treballa poc”, afirma Pons. Per això, l’arròs de cranc blau encara no ha desplaçat el plat estrella del restaurant: l’arròs “tot pelat”, que no requereix tanta habilitat amb els coberts o amb les mans.

A la llotja de la Ràpita, cada dia se subhasten entre 500 i 600 quilos de cranc blau. Una part important es queda al mercat propi, tant en peixateries i mercats com en restaurants. Fins i tot alguns el consideren un substitut del llamàntol canadenc. “Per importar un producte que ve del Canadà, i que va fins i tot més car que el cranc que ja està implantat en la nostra zona, alguns prefereixen posar aquest cranc als arrossos”, assegura Balagué. Des del restaurant Miami Can Pons, en canvi, consideren que s’assembla bastant a la nècora o cranc vermell, tot i que és més gros i té més molla.

A més del mercat propi, una part de la captura es destina, també, a l’exportació. I de fet, connectar la producció del Delta amb els mercats internacionals és un dels reptes que té el sector sobre la taula. Alguns països mediterranis ja estan treballant en aquesta opció, com Grècia, i l’exporten al seu lloc d’origen, els Estats Units, on el seu consum està molt estès i hi ha molta demanda.

Canvis en els hàbits de pesca

La presència del cranc blau també ha obligat a molts pescadors a canviar el seu negoci. Com que és un cranc molt agressiu, que es menja altres espècies i destrossa les xarxes, algunes embarcacions han hagut de deixar la seva activitat habitual i concentrar-se només en el cranc. “Hi ha hagut molta gent que ho ha fet obligada per les circumstàncies. Quan captures un peix al tremall, el cranc va a capturar-lo, s’enganxa i destrossa la xarxa. Per tant, aquesta gent que anava al tremall a la Badia, ara es dedica a la pesca exclusiva del cranc blau”, afirma Balagué. Actualment, hi ha entre 20 i 30 persones a la Ràpita que s’hi dediquen de manera habitual. A part, hi ha les captures accidentals d’altres pesqueries que no van al cranc però també se’ls enganxa a les xarxes. En aquests moments, s’està pagant a un preu de subhasta entre 4 i 5 euros el quilo.

El cranc blau ha obligat molts pescadors a canviar els seus hàbits, està comportant greus problemes a l’aqüicultura, i en concret, a la producció de mol·luscs com les cloïsses, les ostres o els musclos

Encara que es pugui comercialitzar, però, no es pot oblidar que el cranc blau encara és una amenaça important al Delta de l’Ebre. A part d’haver obligat a molts pescadors a canviar els seus hàbits, està comportant greus problemes a l’aqüicultura, i en concret, a la producció de mol·luscs com les cloïsses, les ostres o els musclos. Tot i aquesta devastació, al cranc blau se li pot reconèixer un mèrit: es menja un altre dels grans invasors del Delta, el caragol poma.

Serà possible arribar, algun dia, a l’erradicació del cranc blau? De moment, encara és aviat per veure la implantació real d’aquesta espècie a la zona, però molts experts opinen que es tendirà a l’equilibri i a una presència controlada, sense que desaparegui al 100%.”L’erradicació és molt difícil, però crec que aquest cranc, al final, passarà a tenir una presència normal”, explica Balagué.