Les faves amb cloïsses és un deliciós plat típic de la gastronomia asturiana. Un plat d’una dificultat mitjana i que porta el seu temps de preparació si el que volem és potenciar al màxim el seu gran sabor.
És molt important també comptar amb uns ingredients de qualitat, per la qual cosa invertir en unes bones faves i unes bones cloïsses, marcaran i molt, la diferència en el resultat del plat. Per a acompanyar a aquesta riquíssima recepta, res millor que un bon vi blanc i molt pa per a sucar… de ben segur ens farà molta falta.
Ingredients (per a 6 persones)
– 700 g de faves asturianes
– 600 g de cloïsses
– 2 cebes
– 3 grans d’all
– 1 fulla de llorer
– safrà
– 150 ml de vi blanc
– 1 cullerada sopera de farina
– Julivert picat
– oli d’oliva verge
– sal
– opcional: una caiena per a un toc picant.
Preparació:
1. Caldrà deixar amb anterioritat les faves en remull. Millor tota la nit, però si no és possible, almenys unes 12 hores.
2. Dues o tres hores abans de començar a cuinar, és aconsellable deixar les cloïsses amb sal gruixuda en aigua perquè vagin expulsant tota la terra, i així evitarem que la sorra ens espatlli el plat.
Elaboració:
– Posa les cloïsses en una olla amb una miqueta d’aigua per tal que s’obrin.
– Mentre, en una altra olla amb abundant aigua, cou les mongetes, ben escorregudes, juntament amb la fulla de llorer, els alls pelats i una de les cebes sencera, pelada. Deixa-ho durant almenys dues hores a foc bastant fort.
– Passat aquest temps, treu les verdures de l’olla.
– Paral.lelament en una paella, sofregeix l’altra ceba, els alls i el julivert, tot ben tallat, fins que la ceba quedi transparent. Llavors, afegeix la cullerada de farina i el bri de safrà o colorant alimentari, juntament amb el got de vi i remou-ho tot.
– A continuació, aboca el sofregit sobre l’olla de les faves, i afegeix també les cloïsses i l’aigua amb la que s’han obert. Deixa coure tot junt uns 15 minuts a un foc més baix.
Acabat aquest temps, les faves hi seran llestes.
Aquest plat pot menjar-se en el moment o deixar-lo reposar i menjar-lo l’endemà, per a un gust més reposat i saborós.
