La batalla continua. Només cal passar per les cadenes de supermercats per adonar-se de la guerra que hi ha a les seccions de verdura fresca. De com les verdures de tercera generació, filles de la genètica més o menys mal entesa, competeixen amb les tradicionals, arraconant-les. Fins i tot disputant-se el qualificatiu de kilòmetre zero.
Hi ha productes etiquetats com kilòmetre zero però no són tradicionalment de la nostra terra
Passeu sinó per una de les “tomateques” que estan de moda des de fa un parell d’anys. Veureu en l’espai acotat, una àmplia exposició de tomàquets que va dels cherry més o menys allargassats als panxuts cors de bou. I tots dos presumint d’haver estat collits a l’horta del costat de casa. Com els allargassats destinats a les amanides o els rodons i petits destinats a sucar el pa però sense les virtuts d’un bon tomacó tradicional. Per no parlar dels tomàquets moradencs i altres varietats més o menys exòtiques que, insisteixo, gosen insinuar-se autòctones, tradicionals o més saludables que les de tota la vida. Les de l’autèntic kilòmetre zero.
El producte de proximitat és un reclam al producte de qualitat
I jo em pregunto: en aquesta guerra sense treva entre la verdura nova i rendible i la tradicional i un punt romàntica, perquè hem arriat bandera en els productes derivats? Com és que els partidaris del kilòmetre zero no aposten més clarament per la gamma de preparats a més de defensar amb ungles i dents el producte? Fa dies que observo -per seguir amb el tomàquet- una guerra igualment intensa i sense treva entre el tomàquet en conserva purament i dura industrial, i aquell que reclama el seu caire ecològic, natural o lliure d’additius. Però que, curiosament, no fa esment enlloc a la seva major o menor proximitat al lloc de consum, sabedor que aquest argument ven. Per què els elaboradors de casa nostra no fan bandera d’un més o menys important kilòmetre zero en el tomàquet just triturat o el ja cuit?
Si volem guanyar la guerra contra el producte quasi industrialitzat i que només vetlla el benefici dels manipuladors, no podem deixar per verd cap possible aspecte que ens permeti recuperar terreny. Portem massa anys badant i dormint sota la figuera.
