
L’aigua ha sigut un dels pilars mitjançant les diferents tecnologies de regadiu, en l’increment de la producció agrícola de les últimes dècades. És per això que en el Dia Mundial de l’Aigua, l’Institut Agrícola ha apostat per un regulador únic i estable d’aigua que contempli el Cicle Integral de l’Aigua amb instal·lacions modernes que afavoreixin el desenvolupament sostenible, aprofitin els recursos i generin energia neta. En el futur, l’aigua segueix sent un recurs imprescindible per aconseguir aquest repte, junt amb el d’alimentar a una població creixen amb un canvi substancial dels hàbits alimentaris que necessiten un major consum d’aigua.
Anàlisi dels hàbits alimentaris
És important analitzar el canvi estructural dels hàbits alimentaris tant en el mon desenvolupat com en l’emergent, ja que en aquest últim existeixen 2.000 milions de persones amb un consum de kilocalories per persona i dia d’entre 1.500 i 3.500, mentre que en el mon desenvolupat estem entre 3.000 i 3.500. En el mon emergent l’alimentació és molt irregular, per exemple es pot menjar carn un cop al mes (intensiva en aigua) com que es pot menjar carn fins i tot dos cops a la setmana. En el mon desenvolupat s’està donant la tendència contraria, ja que el canvis en les dietes s’encaminen a productes de menor intensitat hídrica com les verdures, llegums o hortalisses, reduint-se el consum de carn.
La regulació del recurs
Per aquest motiu és important enfortir les tres “I”, és a dir, institucions, incentius i innovació. Per fer-ho s’hauria d’afavorir un règim legislatiu estable en l’àmbit de l’aigua, incloent un marc regulador únic i estable que permeti la sostenibilitat econòmica de les instal·lacions modernes que afavoreixen el Cicle Integral de l’Aigua, amb preus ajustats, aprofitant tot el líquid per garantir la demanda agrícola, afavorint el desenvolupament sostenible i generant energia neta. Això exigeix comptar amb un sistema de preus en el sector de l’aigua per que reflecteixi el preu real a generar, transportar i posar a disposició l’aigua en forma de recurs econòmic productiu pels seus diferents usos. D’aquesta manera s’assegura un bon consum urbà, agrícola i industrial, ja que es procura accelerar i incentivar la innovació, un us eficient dels recursos i una inversió continua en millors sistemes de regadiu.
En segon lloc, el marc legislatiu estable i el sistema de preus son elements imprescindibles pel bon us d’aquest recurs al llarg de totes les fases del cicle de vida (generació-distribució minorista). Això requereix una correcta assignació dels drets de propietat i un marc regulador que permeti la sostenibilitat econòmica i mediambiental del gruix de companyies del sector. La col·laboració pública-privada és fonamental, així com l’alineació d’interessos entre els reguladors i les empreses gestores del recurs, on els primers velen per l’interès general de la societat i els segons creen valor en els processos i aconsegueixen que l’aigua arribi als consumidors en condicions adequades, rentables en termes econòmics i socials i respectant el medi ambient.