L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentaria i Nutrició (AECOSAN) alertava que les gambes contenien un alt nivell de cadmi, un metall que produeix a llarg termini càncer. Per tant, xuclar els seus caps esdevenia molt perillós per a la salut, ara en plenes festes, que és quan més s’ingesta més crustacis. Però quin és el risc real de xuclar els caps de les gambes?

risc gambes

El risc de xuclar els caps de les gambes

L’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer classifica el cadmi com un agent de categoria 1, és a dir, cancerigen per als humans. Per tant, hi ha un aval prou científic que certifica que aquest agent és perjudicial per a la salut.

El cadmi es concentra principalment a les vísceres dels animals. L’exposició aquesta intoxicació del metall esdevé de rellevància perquè, en molts casos es consumeix l’animal o el crustaci sencer, per tant, el risc s’eleva.

L’Agència Europea de Seguretat Alimentaria va concretar el 2009 que una ingesta setmanal tolerable és de 2,5 micrograms de cadmi per quilogram de pes corporal. Això comporta que, una persona de 70 quilos pot ingerir 0,175 miligrams a la setmana. Segons Aecosan, les parts blanques del marisc contenen 0,08 miligrans per quilo. Per tant, fent comptes, es podrien arribar a menjar fins a dos quilos. Però, s’ha de tenir en compte la resta de fonts de consum de cadmi.

2,5 micrograms de cadmi per quilo

En el cas dels caps de gamba o les vísceres, les xifres es multipliquen per quatre en els seus nivells, i en el cas del cranc per 30. Així doncs, amb petites dosis a la setmana, es podria superar els nivells de seguretat, referent a l’últim crustaci.

A partir d’aquí, cada país fa les recomenacions pertinents sobre què correspon més adequat.

En el cas d’Espanya “el recomanable és no xuclar ni els caps de gamba ni el cos dels crancs”, però els apèndixs o les potes en el cas dels crancs sí que poden consumir-se, perquè el seu contingut en cadmi no és elevat.

En el cas del fumet, o brou que es prepara utilitzant els caps de crustacis, cal tenir en compte que la dosi de cadmi també és inferior, ja que es troba més dissolt.

En el cas de productes d’origen vegetal, s’ha tenir especial cura amb les algues, cacau, bolets, silvestres i llavors oleaginoses, que són els que presenten uns nivells de cadmi més elevats.

Quant a l’exposició, es pot destacar que el grup d’aliments que més cadmi aporta a la ingesta total és el de cereals, no per contenir un nivell alt, sinó a causa que suposa una part molt important de la dieta.

Els cereals formen part de la dieta saludable i equilibrada que centenars de milers de nutricionistes i metges recomanen, i per tant, la gran majoria de les persones ingesten de manera diària. Per tant, la quantitat és molt més elevada, i per tant, el risc s’augmenta.

Per tant, la recomenació resideix en la quantitat més que en l’eliminació. Però, el que sí tenen clar és que contra menys ingesta, millor.