Una drupa és un fruit carnós amb una sola llavor envoltada per un endocarpi dur, sovint anomenat pinyol. Aquest tipus de fruit es desenvolupa a partir d’un sol ovari de la flor, i es caracteritza per tenir tres capes distintives:
Epicarpi: la capa exterior, que sovint és fina i comestible.
Mesocarpi: la capa intermèdia, generalment carnosa i sucosa, que és la part que normalment mengem.
Endocarpi: la capa interna dura que envolta la llavor.
Aquestes tres capes treballen conjuntament per protegir la llavor i ajudar a la seva dispersió.
Les drupes, amb la seva capa exterior dolça, carnosa, atreuen l’atenció d’animals com a aliment, i les plantes se’n beneficien per la dispersió que en resulta de les seves llavors. L’endocarpi s’empassa sovint sencer i viatja a través del tracte digestiu i s’expulsa a terra juntament amb la femta i amb la llavor il·lesa. Normalment, el pinyol o endocarpi s’expulsa un cop s’ha digerit la part carnosa.
Les drupes poden variar considerablement en mida, color i sabor, però comparteixen algunes característiques comunes:
Préssecs: Coneguts pel seu sabor dolç i la seva pell vellutada, els préssecs són una excel·lent font de vitamines A i C, així com de fibra dietètica.
Cireres: Les cireres poden ser dolces o àcides, i són riques en antioxidants com la vitamina C i els polifenols, que ajuden a combatre l’estrès oxidatiu.
Prunes: Amb una textura suau i un sabor dolç i àcid, les prunes són conegudes per la seva capacitat de millorar la digestió gràcies al seu alt contingut en fibra i sorbitol.
Albercocs: Aquestes petites drupes taronges són riques en vitamines A i C, i són conegudes per les seves propietats antiinflamatòries i antioxidants.
A banda del gènere Prunus amb les quatre fruites citades, altres exemples de plantes amb fruit en drupa són el cafè, el mango, el pistatxo i l’ametlla. També ho és el coco encara que en aquest cas el mesocarpi és fibrós i sec. També són petites drupes agrupades els fruits com la móra d’esbarzer i el gerd. Tot i així hi ha excepcions: en el cas de les nous, el pericarpi o «pellofa» no és consumible, com tampoc ho és l’embolcall verd de l’ametlla. En ambdós casos, la part comestible és la llavor (nou, ametlla). Dos exemples d’un tipus de fruit ben representat en la nostra fruita, sobretot entre el que es coneix com a fruita de pinyol.
