L’origen de la pasta no és del tot clar, tot i que existeix la llegenda que aquest producte va ser introduït a Itàlia per Marco Polo, després d’un dels nombrosos viatges que va fer a l’Orient.
El valor nutritiu de la pasta depèn de la composició de la farina i de si les pastes són farcides o enriquides. Els hidrats de carboni (midó) són els nutrients més abundants en la pasta. L’aportació proteica també és interessant, tot i que perquè aquesta proteïna sigui de més qualitat hauríem de barrejar el consum de pasta amb alguna altra font de proteïnes, com ara els llegums, els fruits secs, la llet o la carn. D’aquesta manera, aconseguiríem una proteïna amb un perfil d’aminoàcids adequat d’òptim aprofitament per part del nostre organisme.
Els hidrats de carboni són els protagonistes de la pasta, i també el seu baix contingut en greix
Un altre dels seus beneficis és el baix contingut en greix, tot i que sovint els greixos són incorporats ‘a posteriori’: carn, formatge… D’altra banda, l’aportació de minerals i de vitamines és escassa.
Aquests són alguns dels component nutritius de la pasta i de la pasta a l’ou per cada 100 grams:
- Blanca: 324 calories, 74 grams d’hidrats de carbonis, 12 grams de proteïnes i 1,8 grams de greixos
- A l’ou: 362 calories, 70 grams d’hidrats de carboni, 12,3 grams de proteïnes i 2,8 grams de greixos.
L’ideal és menjar-ne 1 cop per setmana
Els experts en nutrició consideren que la pasta ha de tenir, almenys, una presència setmana en la nostra dieta, tot i que es recomana el consum de fins a tres dies a la setmana.
Atès el seu contingut en midó, la pasta és indicada, especialment, per a les persones que necessiten d’una aportació energètica important. D’altra banda, les pastes contenen gluten, per la qual cosa el seu consum està vetat a les persones celíaques. De totes maneres, en botigues especialitzades se’n poden trobar d’elaborades expressament sense gluten.
