El pot de melmelada el trobem en tots els rebost de les cuines catalanes. Hi ha qui les consumeixen a diari en l’esmorzar o el berenar, i d’altres qui l’utilitza com a recurs de tant en tant quan el paladar els hi demanar endolcir l’àpat.
Així avui ens dedicarem a conèixer millor les melmelades ja siguin de fruites o verdures. Us presentem algunes curiositat que de ben segur us semblaran interessants.
Els Antics Egipcis són els inventors de la melmelada
Segons diversos estudis, per conèixer els inicis de la melmelada hem de remuntar a fa milers d’anys. Davant la necessitat de mantenir en bon estat la fruita, es sucava amb molta mel i la conservava durant molt temps.
Durant l’Antigua Grècia és el moment històric on es creu que es va inventar la melmelada per conservar els dàtils amb pinyons i ametlles.
La paraula melmelada prové del portuguès
Coincideixen molts lingüistes i historiadors en que la paraula melmelada prové del portuguès. En aquest idioma significa confitura de codony.
En l’Edat Mitjana es va començar a elaborar amb sucre
L’evolució de la melmelada ens atura en l’Edat Mitjana on la recepta canvia i enlloc de cobrir la fruita amb mel, es comença a fer amb sucre. Així es com es crea la confitura que tots coneixem.
La concepció del producte que s’aconseguia era un dolç, una espècie de llaminadura. Tot i agradar a tothom, no tots en tenien fàcil accés. I aquells que en podien comprar, les mantenien en recipients dignes d’un producte exquisit.
Es tracte de confiteres. Peces de ceràmica molt ostentoses doncs s’hi dibuixava amb or fins i tot els escuts de la família.
A Amèrica Central i el Carib es coneix com a “jalea”
En diversos països com Espanya, Mèxic i Amèrica del Sud, anomenem melmelada a la conserva de fruita amb sucre que fem referència en aquest article. Ara bé, a Amèrica Central i el Caribe s’anomena “jarabe”, mentre que la paraula melmelada solament fa referència a l’elaborada amb taronja.
Coneix “en aquest enllaç” algunes de les melmelades que es produeixen en el nostre territori
