La tòfona negra és un dels bolets més apreciats a la cuina catalana per la seva aroma des de fa segles. La Catalunya Central és la principal zona productora del país, perquè és un bolet soterrat que es beneficia les característiques d’aquesta àrea: boscos de roures i alzines humits on a l’hivern fa molt fred.
El territori on la seva creixença és més abundant abasta l’Anoia, el Bages, Berguedà, Osona i el Solsonès. Es troba des del novembre fins al març i es busca amb l’ajut de gossos ensinistrats que les descobreixen per la seva penetrant aroma.
També coneguda pel seu nom científic, Tuber melanosporum, la tòfona negra és un bolet soterrat amb un cicle de vida més llarg que la resta dels bolets que trobem al país.
Presenta una forma esfèrica i de mida variable, d’una mitjana d’uns 5 cm. La seva superfície és negra, abonyegada, clivellada per formes poligonals. A l’interior, la carn és negra menys intensa o torrada, molsuda i compacta, amb fines venes de color més clar.
Aquesta tòfona és molt apreciada per la seva aroma particular, potent i molt agradable, i per això se sol emprar ratllada o en forma de làmines molt fines. També es fa servir per aromatitzar conserves i embotits, com passa amb la botifarra catalana trufada.
Per la seva raresa, el seu característic aroma i sabor, inigualable i l’escassetat en trobar-la fan que el seu preu al mercat sigui molt elevat, especialment durant les festes de Nadal, quan es preparen els àpats més elaborats a les llars.
