Al barri de Sant Antoni de Barcelona, el restaurant Slow & Low, que proposa una cuina de fusió espanyola i mexicana, delicada i saborosa, acaba de guanyar la seva primera estrella Michelin.
Al local, l’espai i la seva distribució de taules a menjar amb intimitat o a mirar com a la cuina oberta davant nostre. A la carta, es presenta un menú variat amb filigranes dels xefs i bons productes. En definitiva, alta cuina amb més incursions a Àsia i Llatinoamèrica que a Espanya, eclèctica, i amb molta creativitat i tècnica i els sabors forts d’aquelles cuines llunyanes que desperten el paladar.
Un entrant inicial ofereix un clàssic ja en aquest tipus de llocs que serveix per declarar intencions de transgressió de la tradició i de nous contrastos: bany amb cansalada i maionesa de salsa matxa mexicana, cassoleta de vieira al pastor i sambal tatemat de ventresca de tonyina.
La caixa de marisc és un dels orgulls de la casa, cosa que justifica el seu preu: una caixa de porexpan a l’estil de les llotges on es desplega la tècnica. Només l’ostra ve amb salsa umami, caviar d’oli d’oliva i un sorbet de clamato. La mateixa línia amb la navalla o els llagostins que completen la caixa.
El menú, una mica llarg de més, brilla amb els plats que insisteixen en aquesta línia, com l’aigua de tomàquet a manera de Bloody Mary amb musclos i tajin o el bonítol amb escuma d’escabetx i ens interessa una mica menys en plats més mediterranis, com ara la textura de ceba o el tomàquet de Barbastro, deliciosos.
Per haver aconseguit una estrella Michelin, els de Slow and Low consideren que ofereixen un lloc acollidor i íntim, però professional i meticulós, i una proposta que només necessita un local amb més espai i possibilitats per continuar creixent .
