En el blog d’avui parlarem de Jordi Roca, un dels millors cuiners catalans, i sobre la seva malaltia.
Jordi Roca Fontané (va néixer en 1978, a Girona) és el pastisser del restaurant “El Celler de Ca Roca”. És el germà petit de la família Roca, un fora de sèrie en la gastronomia pastissera. Ja que ha guanyat diferents títols/premis amb rang mundial. Al costat de la seva dona Ale Rivas (que treballa en les gelateries Rocambolesc), volen expandir el negoci a l’estranger.
Des de l’any 2000 fins a l’actualitat ha rebut diferents premis tant a títol personal (Millor xef de pastisseria del món) com a col·lectiu per al celler de Ca Roca (guardonat com el tercer, el segon i el millor restaurant del món, en diferents anys).
La Malaltia
L’any 2010 va començar el seu calvari, amb una desgraciada malaltia anomenada Distonia i que l’ha deixat afònic de manera permanent, (la distonia es produeix després d’una sèrie d’espasmes que poden produir-se en qualsevol part del cos. Aquestes sacsejades poden donar-se en la cara, el peu, la boca o el coll).
Se li va engarrotar el coll, perdent el control del cap en la primavera del 2016 es va tornar afònic de manera sobtada. Va visitar a 15 metges amb diagnòstics i punts de vista diferents». Van ser vuit anys agredolços de penúries i triomfs perquè al mateix temps que li ocorria allò, El Celler se situava com a millor restaurant del món (2013 i 2015) i la fama dels germans es multiplicava.
Parlant de la seva malaltia, explica que: “A l’octubre del 2010, vaig arribar al restaurant per al servei de la nit i em vaig asseure en el despatx davant l’ordinador i… crack! ‘Què passa? Intentava baixar el cap i no podia. El cap feia coses que no li havia ordenat”.
Aquesta mateixa nit, no realitzo el servei, i els seus germans preocupats, li van dir que fos al metge.
“També em va començar a passar amb la veu. Les entenimentades vocals se m’obren i el so se m’escapa i no puc controlar la fonació. Puc començar una frase amb veu normal, però quan començo a parlar es va. Se m’obren les cordes, em canso moltíssim i diguem que la solució fàcil per a mi, per a comunicar-me, és parlar així, sense fonació”
Malgrat la incomoditat, va continuar treballant, complint amb els compromisos, compareixent en públic. Va ser reconegut a Londres, a l’abril del 2014, com a millor pastisser del món
Toronto
Després de visitar a més de 15 metges amb diagnòstics i punts de vista diferents, va trobar al doctor Joaquín Farias, metge espanyol que dirigeix el Neuroplastic Training Institute, a Toronto, el Canadà. Fa vuit mesos que Jordi segueix la teràpia: «Modificar la neuroplasticidad del cervell de manera natural»
Els exercicis del doctor Farias són variats i sorprenents: coreografies amb la testa i els braços, caminar coordinant els moviments, malabars, cantar i cridar. Perquè quan xiscla, recupera la normalitat, la seva jo vocal. I també si s’estreny la cintura amb les dues mans. «El meu cervell va desconnectar i vaig desaprendre a parlar. Per a recuperar la veu haig de coordinar el diafragma d’una manera natural»
