Els tovallons són un element indispensable en totes les taules i compleix una funció important, per la qual cosa la seva col·locació no pot ser improvisada ni obviar-se. És indistint el costat del plat en el qual ha de deixar-se. També és acceptable col·locar-la damunt del plat (fins i tot, sí que és recomanable, perquè evitarem que la vaixella es taqui amb la pols), però el que sí que hem d’evitar, encara que en els anys 80-90 es va fer molt popular, és deixar-la dins de la copa o del got.
Encara que hi ha de diverses mesures, l’ideal és un tovalló de 60×60 cm. Si el menjar és greixós o ho requereix, podríem a més acompanyar-la d’alguna tovalloleta de llimona perquè els comensals puguin netejar-se les mans adequadament. El tovalló cal utilitzar-ho per al que és, per la qual cosa mai ha d’usar-se per a eixugar-se la suor o netejar els coberts o les copes. Tampoc ha de col·locar-se mai en el coll a manera de pitet. Això només s’accepta en el cas que es tracti de nens, o de persones amb discapacitat o necessitat especial.
El correcte és desdoblegar-la i posar-la sobre la falda. I en el moment en què ens tinguem aixecar per la causa que sigui, es deixarà al costat dret del plat, sigui doblegada o una mica arrugada, però mai, doblegada de tal forma que sembli que no ha estat feta servir. Les tovalloneres han de deixar-se exclusivament per a festes o menjars familiars. En la resta de menjars o sopars, millor que vagin sense aquests accessoris. Els tovallons de paper, també seran exclusives per a aquests menjars més informals. Si el tovalló té un brodat o un logo, aquest sempre es deixarà visible cap amunt, i en la mesura del que es pugui, ben centrat.
Quant a la manera de col·locar-les, hi ha diverses opcions, que són acceptables:
– Simplement doblegada, sigui a un costat o a un altre del plat o damunt d’aquest. Podem deixar-la tal qual, sense més ni més, o col·locar damunt un accessori o detall nadalenc, i també es pot aprofitar per a posar el nom del comensal.
– Doblegada en forma de rotllo i lligant amb l’ajuda d’una corda o cinta algun element natural com branca de canyella, una branqueta de romaní, olivera o avet, alguna pinya, o alguna fruita seca com una rodanxa de taronja o llimona.
– Deixar-la caient cap a la taula. Aquesta és una tendència molt actual, que dona un toc sempre d’elegància.
– Nuada damunt del plat.
– Doblegada amb alguna forma com d’arbre, de flor o d’estrella. Encara que això pot ser acceptada en festes temàtiques, és millor evitar-la per a tota la resta. Existeix a més el costum de no fer-se tant des de la pandèmia, ja que són opcions poc higièniques en haver de manipular-se molt el tovalló.
Quant al color, tot dependrà del gust i de la decoració, però és molt més elegant si optem per colors neutres i d’una sola tonalitat, ja sigui, combinant amb les mateixes estovalles o amb la resta d’accessoris i elements decoratius de la taula.
