La plaga de la processionària comença a retrocedir després de quatre anys d’un creixement exponencial. Segons l’últim balanç de la Generalitat, corresponent a l’any passat, la processionària afecta una de cada sis hectàrees de pi, és a dir, 120.000 d’un total de 725.000 hectàrees. La xifra és lleugerament inferior al màxim de 160.000 hectàrees que es va assolir el 2017, però multiplica per quatre el mínim registrat el 2013 (35.000). El canvi climàtic i la suspensió de les fumigacions durant dos anys per problemes legals van disparar la plaga, que els experts consideren encara fora de control.
Amb tot, els empresaris rurals noten una disminució de la processionària aquest hivern. L’extensió de la plaga pot variar d’un any a un altre, depenent, bàsicament, del clima i de si s’han aplicat tractaments. La intensitat de les fumigacions els últims tres anys -abastaven 20.000 hectàrees- està començant a donar resultats, però encara són insuficients. Amb tot, els experts coincideixen que, com es tracta d’una espècie autòctona, l’objectiu no és eradicar-la, sinó controlar els pics de població.
La processionària és una papallona endèmica que en la seva fase d’eruga pot augmentar de població, afectant als arbres menjant-se les fulles i causant la seva defoliació. Ataca bàsicament la pinassa i el pi blanc. Però el que més preocupa els experts són els efectes nocius en els éssers vius.
Però també hi ha uns efectes col·laterals en l’economia local de les zones amb més afectació, que són les comarques de l’interior com Berguedà, Solsonès o la Cerdanya.
En l’extensió de la plaga, el canvi climàtic ha jugat un paper clau. Les temperatures elevades també estan obrint pas a la processionària cap a l’alta muntanya. Si fins fa poc les erugues es mantenien per sota dels mil metres de cota, en els últims anys s’han detectat en boscos a 1.700 metres d’altitud.
Els experts coincideixen que les fumigacions són l’únic mètode efectiu per controlar la plaga, però això té un cost. Des de 2016 la Generalitat ha invertit prop d’un milió d’euros anuals, triplicant la xifra dels últims anys, tot i que en 2013 i 2014 es van suspendre les fumigacions per problemes amb la normativa europea, cosa que va permetre a la processionària estendre al seu aire i triplicar l’extensió ocupada.
Però com les fumigacions només arriben a una sisena part de les zones afectades, el Centre Tecnològic Forestal ha posat en marxa paral·lelament altres tractaments a menor escala, com replantar la primera línia dels boscos (on la processionària posa els ous), substituint els pins per roures i alzines. També es busca augmentar la població de depredadors, com els ratpenats i altres aus, instal·lant nius i cavitats perquè s’ubiquen en les zones amb presència de les erugues.
