El preu de l’oli d’oliva s’ha incrementat considerablement en els últims mesos, degut principalment a una producció inferior a l’esperada, sumat a què el consum intern i les constants exportacions, eleven el cost en el preu d’origen.
La campanya olivarera d’enguany està a punt de finalitzar, i la principal conclusió que se’n treu aquest cop és que els preus de l’oli d’oliva estan batent els seus propis rècords amb cotitzacions mitjanes en origen, que se situen ja en 3,8 euros el quilo per a un verge extra, 3,7 per a un verge i 3,6 per a un tipus llampant que necessita refinar-se per poder-se consumir. Són preus extremadament alts pel producte, que l’últim cop que es recorda que els preus estiguessin quasi tan elevats, va ser fa una dècada. Però el cas és que els preus actuals, superen fins i tot els preus de la crisi que va patir el país el 1995, -conseqüència llavors de la sequera-, quan els preus dels olis rondaven les 500 pessetes (aproximadament uns 3 euros per litre).
El sector estima que aquests preus es mantindran alts durant els pròxims mesos a causa d’una producció inferior a l’esperada. La principal culpa d’això se li atribueix al descens de la collita en molts dels productors i conseqüentment un increment de la demanda (ja que es produïen menys unitats i l’oferta augmentava).
El fenomen meteorològic un dels culpables
Però el sector olivarer atribueix una de les principals culpes al clima. El cas és que a Catalunya, aquest ha sigut un dels anys que menys ha plogut, que no només ha afectat les oliveres d’aquesta temporada, sinó que tot apunta al fet que afectarà la pròxima campanya. Això ha suposat l‘elevació dels preus, ja que lògicament degut a aquest fenomen, la producció ha estat menys elevada i els preus s’han incrementat desbaratadament.
Per altra banda, aquest augment de preus ha suposat un alt ritme de l’exportació i ha sostingut la demanda interior, ja que a més cal recordar que l’oli (sobretot el d’oliva) és pràcticament un producte d’ús bàsic en les llars de la nostra terra.
És probable però, que la producció no sigui l’única raó per la pujada dels preus. El cas és que l’altre aspecte que podria ser un dels culpables és l’especulació. Carlos Jiménez, director d’Operacions del grup d’alimentació Acesur, afirma que la quantitat emmagatzemada i la producció actual és suficient per proveir la demanda d’Espanya (entre 40 i 45 milions de quilos al mes) i fins i tot les exportacions, que suposen entre 60 i 90 milions de quilos al mes.
L’especulació del mercat és un altre culpable
Davant d’aquest escenari econòmic, el principal actor que es beneficia és el productor. Aquest és qui degut a la pujada tan inflada dels preus, rep molt més benefici econòmic pels preus base. En canvi per altra banda, l’envassador és el que més pateix les conseqüències que a un preu de 3,7 euros el quilo suposa que hagi d’arribar als supermercats per cinc euros el quilo. Lògicament aquest preu és quasi inassumible pel consumidor final, que en termes generals no està disposat a pagar aquest preu tan elevat pel valor d’aquest producte, i més mirant els seus precedents amb els preus àncora. Llavors és quan les cadenes de distribució o supermercat pressionen als envassadors perquè abaixin el seu preu i no haver-lo de vendre a un preu tan elevat al consumidor (que és el que mana sobre el futur del producte), cosa que afecta directament als envassadors, ja que tot i que tindrien molts menys marge de benefici són els que més es poden permetre la baixada dels preus per davant dels productors inicials.
Així doncs, tenint en compte que el mercat està en constant moviment tota l’estona i en moltes ocasions arriba a ser fins i tot molt imprevisible, no sabem fins on arribarà aquest augment de preus de l’oli, però el cas és que de ben segur que els consumidors finals no estan gens contents i cap dels intermediaris de la producció estarà disposat a abaixar els seus preus. Per tant si la situació no millora, seria bo que el govern pensés a subvencionar alguna part, ja que està clar que l’oli és un producte bàsic per les cuines catalanes.