En els racons més pintorescs de la gastronomia catalana, els pebrots del Padró es converteixen en autèntics protagonistes dels plats més deliciosos. Aquesta varietat de pebrot, coneguda pel seu suculent sabor, és originària de la localitat de Padró, a Galícia, però ha trobat una bona acollida a les terres catalanes.
Amb un color verd intens i una forma lleugerament corbada, els pebrots del Padró són petits en grandària, però grans en sabor. La seva característica més interessant és la seva variabilitat en gust: alguns són dolços i suaus, mentre que altres poden ser lleugerament picants. Això converteix cada mossegada en una experiència única i emocionant per als paladars més aventurers.
Els pebrots que piquen ho fan perquè contenen unes substàncies anomenades capsaicinoides. Un curiós nom té el seu origen en què es va assignar al seu gènere botànic, Capsicum. Sigui com sigui, aquesta planta té el seu origen a Amèrica, d’on va arribar a Europa portada per Colom. Avui l’espècie cultivada més comuna és Capsicum annuum L., però unes varietats de pebrot contenen capsaicinoides, piquen, i d’altres no.
A Catalunya, aquests petits tresors culinaris s’han integrat plenament, com dèiem, en la cultura gastronòmica local. Els trobem en molts restaurants, bars i mercats, on es converteixen en l’estrella d’una gran varietat de plats. Però el més emblemàtic continua sent la tapa de pebrots del Padró, per sí sols, on es preparen a la planxa. I és que en la simplicitat de la preparació, radica part del seu encant. Amb només una mica d’oli d’oliva i una mica de sal, els pebrots del Padró es cuinen ràpidament fins que la pell queda lleugerament torrada i la polpa esdevé tendra. Aquesta tècnica ressalta el sabor natural d’aquesta varietat de pebrot.
A més de la seva exquisidesa, els pebrots del Padró també tenen una dimensió cultural i històrica. La seva arrel a la gastronomia catalana mostra com les tradicions culinàries poden evolucionar i adaptar-se, adoptant ingredients d’altres regions i fent-los propis.
