Una companyia de biotecnologia vegetal acaba de llançar bananes que no s’oxiden en obrir-les i, a finals d’any, les comercialitzarà amb una vida útil més llarga. Segons els seus responsables, aquestes innovacions obriran el mercat de fruites tallades de la IV gamma, reduiran el malbaratament d’aliments, desbloquejaran mercats d’exportació i disminuiran els costos d’enviament en facilitar-ne la comercialització. Però aquesta empresa també farà una cosa tan important o més: un altre dels seus projectes està relacionat amb la resistència a la malaltia fúngica de pansiment pel fong Fusarium que ha estat devastant els cultius de banana Cavendish a tot el món.
Cavendish, les bananes més famoses
Hi ha al voltant de mil varietats de bananes segons la forma, el sabor i el color dels seus fruits. Però la gran majoria dels que consumim avui, de varietat Cavendish, descendeixen d’una planta que va créixer fa gairebé dos segles en una casa senyorial anglesa coneguda com a Chatsworth House: una banana dolça i sense llavors, anomenada en honor a William Cavendish, VI duc de Devonshire, el jardiner del qual el va cultivar en un hivernacle.
No va ser fins a la segona meitat del segle XX quan aquesta varietat es va estendre i es va convertir en la més comercialitzada a tot el món. Aquest canvi va ser degut a l’anomenat “mal de Panamà”, una malaltia causada pel fong Fusarium oxysporum (Foc), que provoca pansiment i podridura a les bananes fins a matar-los. Va afectar greument els cultius de Gros Michel, predominant fins aleshores, cosa que va portar a substituir-lo pel Cavendish que resisteix a la malaltia.
No obstant això, una nova mutació del fong (R4) ha tornat a amenaçar el cultiu de Cavendish amb la fusariosi, especialment greu a les zones tropicals (R4T), davant una forma més benigna subtropical (R4ST). Una de les causes del ressorgiment d’aquesta infecció fúngica és la manca de diversitat genètica, ja que gairebé totes les bananes Cavendish són clons sense llavors que es propaguen per plançons. Això dificulta obtenir exemplars diferents, i la solució passa per l’enginyeria genètica.
