Aquesta primavera s´iniciaran els tractaments aeris per combatre l´eruga peluda en alzinars i suredes
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aplicarà tractaments fitosanitaris per minimitzar l’afectació als boscos d’alzines que origina l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar). Aquest insecte és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera (Querqus suber) i l’alzina (Q.ilex), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. Els tractaments seran aeris i s’aplicaran durant el mes de maig sobre 2.000 hectàrees de municipis de la comarca de la Selva.
L’any passat es van apreciar fortes defoliacions produïdes per aquesta eruga en molts boscos catalans. Les afectacions més importants van ser a la comarca de la Selva, on pràcticament 1.000 hectàrees van resultar defoliades al 100%. També es van instal·lar trampes de feromones per a la captura de papallones per a fer un monitoratge de la plaga. Per aquest motiu, es preveu que enguany hi hagi una explosió d’aquesta plaga durant la primavera. Aquestes observacions coincideixen amb les fetes pels serveis de sanitat forestal d’Andalusia i les Illes Balears, on es preveu també fer tractaments aeris de control. A altres països europeus, com és el cas de l’illa de Sardenya, a Itàlia, també s’han aplicat tractaments en importants superfícies.
Tractaments aeris i altres mesures d´actuació
Per valorar-ne els danys reals, el Servei de Gestió Forestal, després d’identificar per teledetecció amb l’ajuda de les imatges capturades via satèl·lit (Sentinel-2) les zones més afectades, està examinant in situ diverses àrees amb la finalitat de quantificar el nivell d’afectació.
El tractament aeri pretén millorar l’estat fitosanitari de l’arbrat, defensar els valors ecològics, paisatgístics, productius i recreatius dels alzinars i les suredes i disminuir les molèsties que la plaga ocasiona sobre els ciutadans que habiten o freqüenten boscos amb elevades afectacions. A més, els tractaments contribuiran a evitar la debilitat o degradació de les masses forestals perquè no siguin propenses a atacs posteriors per part d’insectes o de fongs.
Després del tractament es valorarà la seva eficàcia i es tornaran a instal·lar trampes per valorar el nivell d’afectació previst pels anys posteriors.
Danys que impedeixen l´aprofitament del suro
Els danys que provoca l’eruga originen l’any de l’atac, la pèrdua de fructificació i la formació d’un menor gruix llenyós i suberós. Si les defoliacions són importants, poden originar una major dificultat a l’hora de pelar el suro i fins i tot impedir aquesta pela, a més de provocar diverses pertorbacions en els processos fisiològics de l’arbre. Els danys s’agreugen si els atacs es repeteixen en cicles vegetatius posteriors, cosa que produeix una destrucció total de la massa foliar, l’arbre es debilita i el predisposa a l’atac d’altres insectes i fongs.
D’altra banda, quan les defoliacions es produeixen a les sureres, a més de disminuir-ne la producció, poden arribar a impedir la pela. Cal recordar que la producció de suro resulta estratègica per al sector forestal català i suposa un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes. A Catalunya, la producció de suro és d’unes 8.500 t/any i té un valor de més de 5 milions€/any.
Aquest insecte es troba en equilibri de manera natural als boscos, però cíclicament es constitueix en plaga i pot produir intenses defoliacions que es poden mantenir durant diversos anys (entre 3 i 5). Aquesta periodicitat cíclica en la seva dinàmica poblacional ha quedat constatada a escala europea.
Las causes d’aquesta fluctuació tenen relació amb el comportament del complex de depredadors i paràsits associats, amb el tipus i la qualitat de l’alimentació i amb altres factors ambientals existents.
Producte biològic i zones de tractament
El producte fitosanitari que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.
Quant als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, l’ús social, l’impacte paisatgístic, les demandes públiques i la logística, entre d’altres. Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple, i també amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques. També s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Cal tenir presents les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que els prohibeix a menys de 100 m de zones habitades.
Per a dur aquests tractaments aeris, el DARP té en procés de tramitació una ordre per la qual es declara l’existència de la plaga de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar, L.) i es qualifica d’utilitat pública el tractament aeri per al seu control.
