Creus que coneixes realment la fruita de la passió i tot el què comporta?

La fruita de la passió, també coneguda com a maracujà, és una fruita originària de l’Amèrica Central i del Sud, tot  i que actualmente també es produeixen d’altres territoris com Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica, Israel…
Es tracta d’una fruita no gaire consumida en el nostre territori, com a fruita en porció, tot i que la trobem fàcilment formant part de iogurts o de sucs i també, ara que ve l’estiu, de gelats.
L’aigua, en una proporció del 73% és el principal component del maracujà, tot i que, paral·lelament, també té una alta quantitat de carbohidrats, per la qual cosa el valor calòric també és moderament alt, unes 100 calories per cada 100 grams consumits.
Pel que fa al contingut vitamínic, destaca la presència de provitamina A i vitamina , vitamines antioxidants beneficioses per al nostre organismo i el sistema immunitari. La vitamina C, a més, contribueix a una millor assimilació del ferro. Quant a minerals, trobem proporcions destacables de potassi, fòsfor i magnesi.
D’entre la seva composició, també hi trobem fortament present la fibra, un tipus especial de carbohidrat que té la principal missió en el nostre organisme de regular el trànsit intestinal i de regular els índex de colesterol.
 

ALTRES ESPÈCIES DE FRUITS QUE RECULLEN EL NOM DE FRUITA DE LA PASSIÓ:

Sota el nom de fruita de la passió es recullen diverses espècies de fruits comestibles del gènere Passiflora. Es diferencien en el tipus de fruit que donen, amb diverses grandàries, colors i sabors. Les més importants són la fruita de la passió porpra, la fruita de la passió groga, la granadilla dolça, la badea, la cholupa i la curuba.
Amb el terme genèric de fruita de la passió apareixen nombroses plantes del gènere Passiflora que donen fruits comestibles. Entre elles estan les següents:
 Fruita de la passió porpra o granadilla: pertany a l’espècie Passiflora edulis edulis. És la més coneguda a Europa. El fruit té la forma i grandària d’un ou arrodonit, amb un diàmetre entre 4-8cm i un pes d’uns 40g. La pell és dura i gruixuda i s’arruga en madurar. El color varia entre el porpra fosc i el violeta. La polpa és de color ataronjat o verdós, amb diverses llavors comestibles. És gelatinosa, sucosa, refrescant i de sabor agridulce.
 Fruita de la passió groga o maracuyá: el seu nom científic és Passiflora edulis flavicarpa i és la més coneguda a nivell mundial. És igual que l’espècie anterior, encara que es diferencien en el color de la pell, que en aquest cas és groguenca i en la grandària, ja que aquesta espècie aconsegueix els 90g.
 Granadilla dolç (Passiflora ligularis): aquesta fruita presenta forma oval i mesura uns 11cm, amb l’extrem acabat en punta. La pell és groguenca o ataronjada. La polpa és de color pàl·lid o grisenc, amb un sabor menys àcid.
 Badea, parcha o granadilla real: el seu nom científic és Passiflora quadrangularis. El fruit és gruixut i allargat, aconseguint els 26cm de longitud. La pell és gruixuda i amb múltiples protuberàncies. El sabor d’aquesta espècie és més insípid que el de les altres.
 Cholupa, chulupa o gulupa: aquesta espècie és la Passiflora pinnatistipula. És una espècie molt similar al maracuyá. La pell és de color verd groguenc o marró caoba, i la polpa és groguenca amb moltes llavors.
 Curuba, tacso o tomb serrà (Passiflora mollisima): aquesta fruita és ovalada i allargada, i mesura uns 10cm. La pell és groga o vermella segons la varietat. La polpa és groga o ataronjada, amb un sabor suau lleugerament àcid.
Fruita de la passió