tractoradalugo_701052_0x0_izda

Un dels símbols de les mobilitzacions al carrer de tot el Procés català de la passada legislatura a Catalunya va ser el suport dels tractors dels pagesos a tot el procés sobiranista, on va quedar palès que una gran part del sector agrari no només donava suport sinó que estava disposat a mobilitzar-se a favor de la independència. Després dels resultats d’aquest dijous 21, tot fa indicar que una gran part dels tractors que envaïen els carrers i carreteres catalanes tornaran a sortir a elles, ja que tot ha quedat igual o pitjor després del nou pas per les urnes.

Igual perquè els independentistes tornen a tenir majoria al Parlament. Pitjor perquè tot i la històrica victòria de Ciutadans la victòria de la candidatura d’Puigdemont sobre ERC augura un possible retorn per la unilaterialidad (de fet se segueixen considerant els “legítims” representants de la Generalitat al marge d’aquests comicis) i per tant a la conflictivitat i les mobilitzacions. I en elles cal imaginar que els tractors del sector agrari puden tornar a tenir un pes específic, tot i que ara amb les seves contradiccions i enfrontaments.

Contradiccions perquè s’ha vist que la via de la independència unilateral no compta amb el suport d’Europa i comportaria poder sortir de la UE i, per tant perdre les ajudes de la PAC, mentre que un dia abans de les eleccions la Unió de Pagesos interposava una denúncia davant la Comissió Europea contra el Govern d’Espanya “per una nova infracció de la normativa de la Unió Europea (UE) en l’aplicació de la PAC respecte als requisits exigits a l’Estat espanyol sobre les bones condicions agràries i ambientals”. És a dir, donen suport teòricament quedar-se fora d’Europa però denuncien el mal funcionament de les seves normes.

I enfrontaments perquè fins gairebé el final del recorregut independentista, JARC-COAG i UP van ser sempre de la mà, però el conflicte de la fruita dolça i la recerca de solucions amb el Mapama va trencar radicalment les seves bones relacions. I des de llavors no se’ls ha tornat a veure junts en pràcticament cap lloc. Ni als carrers ni a les taules de negociació.

Un enfrontament que també s’ha deixat veure en el posicionament d’ambdues organitzacions. Mentre que Unió de Pagesos ha seguit amb la seva línia dura, fins al punt de denunciar com a organització al Tribunal Suprem l’aplicació de l’article 155, des de JARC es defensava la necessitat de mantenir les ajudes, incloses les de la PAC, a l’assegurar abans dels comicis que “el sector està envellit i no hi ha prou relleu generacional, senzillament, perquè és una activitat econòmica molt difícil per les petites i mitjanes empreses que les conformen, de manera que els pagesos professionals han de tenir prioritat màxima en l’accés als ajuts , per evitar que continuïn desapareixent “.

Les eleccions catalanes han determinat un nou (o vell) escenari polític en què les protestes poden estar molt presents i en elles el sector agrícola català. Només cal esperar que si tornen a treure els tractors no sigui per xocar entre ells.