menutsportada

Menuts Rosa és una petita parada ubicada al mercat de la Boqueria de Barcelona especialistes en les parts internas de la vedella i bé (estómac, fetge, cor, llengües, peus, lletons, cervells, ronyons, cua) i moltes més coses.

Un dels seus plats estrella i que els defineix a la Boqueria són “Els Callos de la Rosa”, però  també cuinen un gran assortiment de plats com ara la cap i pota amb sanfaina, llengua amb bolets, cua rustida
amb ceps , els supers canelons de carrillada, entre d’altres…

Un altra iniciativa que porten a terme des de fa nou anys amb molt d’esforç i amb l’ajuda de l’associació dels paradistes de la Boqueria, és promocionar els seus productes a diferents fires gastronòmiques que han tingut lloc a varies ciutats europees com a Londres, Turin, Milà, Marsella, Montecatini i Budapest. Aquesta iniciativa va servir per presentarla en forma de projecte a la Comunitat Econòmica Europea i aquesta va aprobar i subvencionar amb l’anomenat “Projecte Emporium”.

menutsrosa

Una mica de la seva història: 

La meva història amb la Boqueria està lligada des de principis dels anys 1900 quan la meva àvia Francisca més coneguda al mercat com a Sisqueta, va començar a vendre menuts dins de cabassos a la zona que ara és la plaça Sant Galdric , el lloc on ara venen les pageses.
Quan van començar a vendre’s les parades del mercat de la Boqueria, la meva àvia Sisqueta i el meu avi
Bonaventura van fer l’esforç de comprar-ne una i va ser quan la seva qualitat de treball va millorar molt, ja que no estaven a l’intempèrie com a la plaça Sant Galdric i a més a més disposaven d’un taulell de marbre tal com s’estilava en aquells anys.
Aquella època va ser molt bona per als meus avis, tot i que corrien els temps de la guerra i la postguerra , però els MENUTS eren un producte molt econòmic i a més a més aportava molt d’aliment en aquells temps de tanta carència.
Allà per l’any 1944, quan la Boqueria ja comptava amb 58 parades de menuts, la meva iaia Sisqueta va necessitar pel volum de feina agafar algunes dependentes entre elles a la Joaquima Salvador que va casar-se amb en Joan Gabaldà que era el fill de la mestressa la Sisqueta.

En aquells primers anys de casats van quedar-se a la parada treballant per la iaia Siqueta , però l’any 1954 aquesta va morir i va ser llavors quan ells dos van fer-se càrrec del negoci. Van treballar molt i molt dur, esforçant-se cada dia més i més, perquè si la iaia Sisqueta era una gran venedora i negocianta, la meva mare i el meu pare encara la superaven.
Al cap de poc la meva mare va agafar de depenent a la seva germana la Pepita o “Pepa” com li deia tothom, junt amb dos dependentes més. I en aquell moment és quan entro a formar part de la parada, la meva mare deia que s’ha d’aprendre des dabaix per poder manar després.

menuts-rosa-

Van passar els anys i jo aprenia tant de la meva mare com de la tieta Pepa, em van ensenyar la mica que jo se: a cuidar els menuts, a tractar als clients com si fóssim el més especial que hi ha, a tenir molt neta la parada amb això la meva mare era molt exigent recordo que les depenentes i jo li dèiem: “ja està ben neta!!!” i ella ens contestava:”encara pot estar millor, continueu”.

Van anar passant els anys darrere el taulell amb moltes penes, però també alegries, amb moltes anècdotes i experiències , fins que jo vaig casar-me i vaig deixar la parada. Aleshores el meu germà juntament amb la seva dona es van fer càrrec del negoci i la meva mare va
aprofitar per jubilar-se.
Van ser molts anys que vaig estar apartada del negoci dels meus pares, però cap a l’any 1996, em va sorgir l’oportunitat de comprar una parada de menuts en el mateix mercat. La veritat és que durant aquells anys de la meva absència al mercat jo tenia molta enyorança d’aquella vida d’experiències i anècdotes darrere el taulell i el primer dia del meu retorn vaig dir: “Avui he somiat que tornava a la Boqueria” i aquest somni es va fer realitat.
L’any 1998,mentre jo lluitava per portar endavant, la parada que havia comprat, la meva mare va morir. I el meu germà després d’un any em va comentar que volia vendre’s la parada de la mare. No vaig dubtar ni un moment en quedar- me- la, encara que no tenia diners suficients, em vaig espavilar per aconseguir-los i vaig adquirir-la, perquè aquella parada per a mi significa recuperar les arrels de la meva família.

Primer dels meus avis, després de la meva mare i ara per fi ja era meva, l’any 1999 la vaig ampliar comprant la que tenia al costat de la meva i venent la que havia adquirit feia tres anys, d’aquesta manera unificava les vendes en un mateix punt i obtenia millors resultats.
Però per desgràcia de molts comerciants fins i tot de grans majoristes, a finals d’aquell mateix any va esclatar la maleïda crisi de les “Vaques Boges”. Aquesta crisi va ser
la ruina de molts, època molt difícil, mai viscuda per mi ni per ningú dels meus avantpassats.
Un dia en plena crisi, una gran periodista gastronòmica com és la Tana Collado, que estava fent un reportatge, em va comentar la possibilitat de canviar el producte de venda, a veure si aixi ens en sortíem , però jo confiava amb els menuts i li vaig dir que aguantaria mentre pogués, a més a
més comptava amb l’ajuda de la meva filla Rosa que va sumar –se al negoci familiar.

Sobre l any 2000 va començar arribar amb molta força a Catalunya la immigració, sobretot llatino-americans i africans, això ens va salvar i ens va donar uns anys molt bons de venda, perquè aquesta gent són molt consumidors de menuts per la seva cultura. Però per desgràcia, un altre cop, va esclatar la crisi econòmica en la que encara ens hi trobem, i això va provocar que els immigrants que durant uns anys ens van aportar beneficis a la nostra parada, marxessin tornant als seus països d’origen.

 

menuts-rosa

És la pitjor crisi que hem conegut tots els que tenim comerç dins del mercat. Però la meva filla Rosa i jo, vam estar pensant que podrien fer, doncs la gent immigrant estava acostumada a cuinar, però la gent d’aquí no té tant costum o bé per falta de temps o bé perquè no en saben i aleshores vam dir: “a cuinar-ho nosaltres”, així ens vam reinventar. En plena crisi, ens vam armar de valor i fent un esforç vam invertim alguns diners per dividir la parada en dos vitrines, una destinada al producte fresc (que sempre havíem venut generació darrera generació) i una segona vitrina per la idea innovadora del producte cuinat.

 

El 18 d’Octubre del 2014, vam tenir l’honor de ser distinguides com la “MILLOR INICIATIVA
INDIVIDUAL D’UN ESTABLIMENT D’UN MERCAT MUNICIPAL A BARCELONA”

 

premi_menuts

 

Direcció: La Rambla, 89 – Mercat de la Boqueria, parades 586, 587 i 588, 08002, Barcelona, Catalunya.
Telèfon: 93 302 32 30
Email: fgabalda@telefonica.net
Web: www.menutsrosa.cat/
Facebook: https://www.facebook.com/MenutsRosa/?fref=ts