supermercat-aliments

 

El Ple de març de l’Ajuntament de Mataró (Maresme) va aprovar per unanimitat una proposta de resolució presentada pel grup municipal de la CUP en què es demana el reaprofitament dels aliments excedents dels menjadors escolars, els supermercats i els establiments de restauració. La proposta es va aprovar per unanimitat.

En el text aprovat s’especifica que a Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar més de mig milió de persones. La major part d’aquest malbaratament (el 58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), l’hostaleria (12%), comerç al detall (9%), càtering (4%) i mercats municipals ( 1%). Tot això sense tenir en compte el malbaratament previ a l’arribada dels aliments en la cadena de distribució. En producció, l’agricultor, per no quedar marginat del mercat, ja es veu obligat a malbaratar tones d’aliments, igual que succeeix en les cadenes de processament.

Al juny de 2015 la pròpia Generalitat de Catalunya exposa, en una comparativa de dades entre 2009 i 2013, que la proporció de persones en situació de risc de pobresa és del 19,8%. Altres dades d’aquest mateix treball destaquen que en aquests cinc últims anys no només no hem aconseguit cap rebaixa d’aquest risc de pobresa sinó que els percentatges del que es diu “privació material severa” han passat d’un 3,1% a un 6,1% i totes dues estan relacionades amb l’impacte de l’atur a les famílies. Un estudi comptabilitza un total de 1.855 milions les persones que a Catalunya es troben en risc d’exclusió social, el que suposa més de 570.000 llars del país.