cop22-agricultura-sostenible_0

Una aportació relativa pel PIB

Tot i que l’agricultura i la ramaderia pertanyen al sector primari que sobre el paper, és el sector laboral amb menys actius i treballadors, i a la vegada que menys PIB aporta conseqüentment.

A Catalunya aporta entorn un 5% del total, cosa que tot i ser menys d’una quarta part, és bastant considerable per la poca producció que hi ha respecte els altres sectors, els quals el terciari s’emporta més del 80% del PIB total (especialment pel turisme) i la resta pel secundari, el que vindria a ser la indústria.

Cal dir però que en bona part, el sector primari arrenca el secundari i terciari, ja que gràcies a les collites i produccions que realitza el primer, dona pas a que s’iniciïn els altres, com en el secundari donar lloc a alguns processos industrials concrets, i en el terciari la comercialització i les visites turístiques gastronòmiques, serien alguns dels exemples.

Una petita esperança

El cas és que en els últims mesos, els treballadors als camps i granges han augmentat considerablement, així com el nombre de ‘junior’ que recentment han entrat a aquest món laboral, en el qual és cert que en els temps moderns costa que entri gent jove i a la vegada llocs de formació.

Una de les raons que es pot deure aquesta nova entrada d’agricultors, podria ser que des de fa uns dos anys (com ja vam comentar aquí fa uns mesos), les formacions han millorat la seva qualitat i resulten ser molt més completes i efectives, ja que a la vegada persuadeixen més de la importància i eficiència que pot tenir adintrar-se en un món que aparentment no acostuma a ser atractiu entre els joves.

Nous escenaris complicats

La digitalització i les noves generacions 2.0 s’allunyen més si cal del sector primari més del que ho van fer generaciones passades, les que precissament van fugir del primari per anar-se’n cap al secundari, en el context històric que es van produir les migracions cap a les grans ciutats, marxant dels orígens rurals.

Una bona opció sens dubte, seria que el sector trobés la manera d’adaptar-se als nous temps i treballar d’alguna manera dintre del que sigui possible amb noves eines digitalitzades, que a la vegada cal dir que l’electrònica ha suposat un canvi en la producció molt gran, que ha comportat molta efectivitat en el resultats productius.

Precisament per tots aquests handicaps, es veu amb molt bons ulls aquest increment de treball en el sector que lògicament també ha aconseguit que baixi lleugerament l’atur. Com bé se sap, un sector que pel seu baix ‘personal’ requereix una importància i dedicació per la societat en general i els altres sectors ho saben tot i que no sempre ho demostren de la millor manera, sense oblidar les explotacions que en molts casos ocurreixen.