oliva negra

La oliva, un fruit molt demanat

Fa uns mesos parlavem sobre el preu i l’estat en el mercat de agrícola de l’oliva negra, concretament que aquesta collita estava patint unes conseqüències nefastes a causa de l’escassa producció, el preu sobrevaloritzat que ha tingut en els últims temps en el mercat i especialment a causa dels aranzels que s’havien ocasionat a nivell europeu.

Aquests aranzels han afectat de manera directa i globar a la Unió Europea, ja que en aquest aspecte tots els països integrants s’acostumaven a ajudar mútuament fent pactes i fins i tot hi havia molta activitat d’intercanvi de fruits. Cal recordar que l’oliva negra, és un fruit molt cíclic, és a dir, no té èpoques molt regular, tan pot haver-hi èpoques on les collites siguin molt bones, i unes altres que siguin molt poques. D’aquí bé que el pacte europeu els hi hagi anat bé a molts països integrants (entre ells Espanya).

Preus desorbitats

El cas és que després de molts mesos d’inestabilitat i on els preus d’aquest preu eren relativament alts, sobretot pels productors i comerciants, s’ha desenllaçat amb el fet que els aranzels es pujaran d’ara en endevant. Podem pensar que al ser una Unió Europea (on teòricament no hi hauria d’haver aranzels) resulta ser un fet inviable i fins tot fals, però el cas és que hi ha un altre actor ‘invitat’ a aquest escenari.

Aquests no són altres que els gegants americans. El país nordamericà d‘Estats Units, s’ha aprofitat durant aquests mesos de la situació que s’ha viscut a Europa respecte aquestes collites. El govern agrícola americà, assabentat d’aquesta situació, va decidir oferir les seves collites d’oliva negre (entre moltes altres) al mercat europeu. La UE, veient que estaven necessitats, es van veure a obligats a acceptar i per ende, les condicions que els americans posaven sobre la taula.

Així doncs, el problema ha estat en què una d’aquestes condicions ha sigut que la UE serà qui haurà de pagar aquests aranzels en el cas que demani explícitament uns productes agrícoles determinats (entre ells la oliva negra), amb la qual cosa els països integrants són els que es veuen condicionats per haver de pagar aquests despeses, que molts països integrants veuen insuficientes i innecessàries.