oliva-cancer

Investigadors de la Universitat de Granada (UGR), en col·laboració amb les Universitats de Barcelona i Jaén, han posat de manifest el caràcter anticancerigen a molt curt termini de l’àcid maslínic, un compost derivat de l’oliva, en cèl·lules d’adenocarcinoma de còlon CaCo-2 deficients del gen supressor de tumors p53.

L’àcid maslínic (MA) és un triterpè natural present en altes concentracions en la capa cerosa de la pell i el fruit de l’olivera, obtingut sota una patent dirigida pels professors Andrés García Granados López de Ferro i Andrés Parra Sanchez del departament de Química Orgànica de la UGR i que actualment desenvolupa l’empresa Biomaslinic SL.

Els resultats d’aquest estudi, publicats recentment a la prestigiosa revista PLoS ONE, mostren amb claredat com l’àcid maslínic és capaç d’induir de forma primerenca la ruta extrínseca de mort cel·lular en cèl·lules Caco-2 en les que no s’expressen la proteïna p53, coneguda per la seva capacitat proapoptòtica, fent-ho de forma significativa.

Aquesta investigació ha estat dirigida pels professors José Antonio Lupiáñez Cara i Andrés Parra Sanchez de la Universitat de Granada; Marta Cascante Serratosa de la Universitat de Barcelona, ​​i Juan Peragón Sánchez, de la Universitat de Jaén.

En treballs previs, el grup de recerca del professor Lupiáñez Cara ja havia demostrat que l’àcid maslínic indueix la mort cel·lular per apoptosi a través de la via apoptòtica mitocondrial en diferents línies de cèl·lules de càncer.

En l’article publicat a PLoS ONE, els científics han demostrat que l’àcid maslínic indueix a molt curt període de temps (4 hores) l’apoptosi en cèl·lules CaCo-2 de càncer de còlon a través de la via apoptòtica extrínseca, d’una manera dependent de la dosi.

 Part del grup de recerca de la Universitat de Granada que ha participat en aquest treball (d'esquerra a dreta): Fernando Reyes-Zurita, José A. Lupiáñez, Pedro P. Medina, Leticia García-Salguero i Eva Rufino-Palomares.Part del grup de recerca de la Universitat de Granada que ha participat en aquest treball (d´esquerra a dreta): Fernando Reyes-Zurita, José A. Lupiáñez, Pedro P. Medina, Leticia García-Salguero i Eva Rufino-Palomares.

Aquest triterpè desencadena una sèrie d’efectes associats amb l’apoptosi i l’augment dels nivells de la proteïna pro-apoptòtica t-Bid a les poques hores de la seva addició al medi de cultiu, mentre que l’àcid maslínic no presenta cap efecte en el potencial de membrana mitocondrial, sobre l’expressió de Bax, ni en l’alliberament de citocrom-c, dues proteïnes implicades en la ruta apoptòtica mitocondrial.

Tot això suggereix que aquest compost és capaç de desencadenar la via apoptòtica extrínseca en aquest tipus de cèl·lules, en oposició a la via intrínseca o mitocondrial que es manifesta en la línia cel·lular de càncer de còlon HT29, cèl·lules que sí presenten el gen supressor de tumors p53 i, per tant, si expressen la proteïna p53.

Els resultats exposats en el treball de PloS ONE suggereixen que el mecanisme d’apoptosi induïda en cèl·lules CaCo-2 pot ser diferent del que es presenta en les cèl·lules HT29, i que en cèl·lules Caco-2, l’àcid maslínic sembla funcionar de forma independent de la presència o no de p53. Agents antitumorals naturals, capaços d’activar les vies d’apoptosi tant extrínseques com intrínseques, podrien ser d’una gran utilitat en el tractament de càncer de còlon de qualsevol origen.

Actualment, els estudis que segueixen realitzant aquest grup d’investigació se centren en trobar compostos químicament derivats dels àcid maslínic i oleanòlic amb més capacitats relacionades amb l’activitat anti-proliferativa, anti-cancerígena i anti-angiogènica, així com les seves capacitats farmacocinètiques a diferents nivells, sub-molecular, molecular i cel·lular, a fi de poder establir tant els seus mecanismes d’acció com la relació existent entre els diferents derivats i els seus efectes cel·lulars.