bolet

Recentment s’ha trobat una espècie de bolet que sembla ser que està en perill d’extinció. S’ha descobert al petit país veí d’Andorra, que tot i que no ha sigut dins de les nostres terres, cal dir que a Catalunya s’han arribat a trobar fins a cinc exemplars que després d’assabantar-se que està en perill d’extinció, ara per ara, no es poden localitzar on estan o si hi queda algun a Catalunya.

Aquest bolet rep el nom de Hygrocybe spadicea, que potser no és tan conegut com altres degut al seu poc interès culinari, però que tot i així ha rebut molts boletaires que s’han interesat pels seus serveis. La seva regressió seria molt difícil, per aquesta manera s’ha prohibit la seva collita en alguns llocs concrets d’Espanya.

No es té indicis que hi hagi algun exemplar verinós, però el cas és que els departaments d’agricultura responsables de les zones en les que pot estar, com a França, Andorra, Aragó o Catalunya, han dictaminat prohibir totalment la seva collita, ja que suposaria afectar a l’ecostistema i sobretot una petita part de l’activitat agrícola.

Així doncs, s’ha decidit primerament trobar els màxims bolets possibles d’aquest tipus i tenir-los considerablement controlats, per posteriorment, incrementar els exemplars i paral·litzar la seva collita. Per la part de la DARP, sembla que en els pròxims dies decretarà aquesta normativa a la Generalitat, ja que de moment s’estan localitzant tots els bolets en els zones que puguin haver-hi.

Sembla ser que les principals raons de l’extinció es deu a  l’efecte de fertilitzants artificials (és especialment sensible a alts nivells de nitrogen al sòl), i la desaparició dels prats i augment dels matollars per culpa de la reducció de la ramaderia. A més com quasi sempre, s’ha d’afegir el factor humà, en el qual la collida d’aquest bolets tot i ser minoritària s’ha de tenir en compte.

Per tant, estem en una situació que pot semblar un petit detall, una petita espècie però que al cap i a la fi seria un malbaratament dels nostres ecosistemes, fet que lògicament mai és positiu. Veurem com evoluciona i si finalment les organitzacions responsables tenen la capacitat d’evitar el pitjor que li podria passar a qualsevol espècie o planta. la seva extinció absoluta.