microalgues

 

El grup de recerca de “Biotecnologia d’algues (Bital) BIO-214” de la Universitat de Huelva adscrit al ceiA3, està immers en dos projectes amb finançament Europea en què estan implicades una vintena d’empreses i universitats de tot Europa en l’ànim d’aclarir les possibles utilitats de les microalgues per a l’elaboració tant de bioplàstics com de biodièsel eliminant així la dependència de petroli per a l’elaboració d’aquests productes

Segons ha assenyalat la investigadora Maria Cuaresma, el paper de la Universitat de Huelva en ambdós projectes es basa en intentar generar grans quantitats de biomassa procedents de les microalgues com a primer pas a l’obtenció d’altres productes i garantir així la seva rendibilitat.

Segons ha explicat Cuaresma, el cultiu de microalgues es pot “assimilar a l’agricultura” ja que “si vols tenir un cultiu d’algues sostenible, has de ampliar la teva producció i amb les microalgues passa el mateix”. D’aquesta manera, ja hi ha algunes aplicacions que estan comprovades, però altres que estan limitades perquè al final el cost de producte en el mercat és menor del que et gastes en el cultiu de manera que fer-ho rendible pot ser vital per al futur desenvolupament de els projectes.

El primer dels dos projectes en què treballa amb la Unió Europea s’anomena ‘Splash’ i culmina el proper mes de febrer. La idea del projecte, ha assenyalat Cuaresma, és la de “produir polímers sostenibles o biopolímers que puguin ser utilitzats com bioplàstics o biofibres i evitar així l’ús de molècules que provenen del petroli i canviar-lo per microalgues”.

Segons ha indicat Quaresma, hi ha microalgues que tenen la capacitat de “produir sucres o fins i tot hidrocarburs i que són interessants per a la indústria química com el craquejat, el refinament i altres, i que després d’un procés de conversió es pot aconseguir aquesta fibra”.

En aquest projecte treballen amb una alga anomenat ‘Botryococcous braunii’, una espècie de la qual hi ha diferents extirpes i cadascuna de les quals té “un metabolisme molt peculiar” que fa que produeixi una cosa o una altra. A la Universitat de Huelva es treballa amb dues d’aquestes estirps en concret, una productora de carbohidrats (sucres) i una altra productora d’hidrocarburs.

Segons ha reflectit Cuaresma, la seva tasca des de la Universitat de Huelva és la canviar el propi medi de cultiu per garantir una major productivitat i eficiència i produir més quantitats de biomassa que facin viable el projecte.

Atès que el projecte finalitza al febrer des de la Universitat de Huelva ja té conclusions específiques en què s’ha aconseguit millorar la productivitat de les microalgues que era la tasca principal encomanada a la universitat. A més, la col·laboració amb la resta d’universitats i entitats europees ha permès que es provi tota la cadena de producció en la qual s’han trobat “opcions per extreure els productes d’interès” i fins i tot alguns socis industrials en el projecte han aconseguit fabricar panells i bioresines extretes de les microalgues.

BIODIESEL DE MICROALGUES AMB EL PROJECTE MIRACLES

L’altre dels projectes europeus en què participa aquest grup de recerca de la Universitat d’Huelva és el que tracta de fer amb les microalgues 1 biorefineria, és a dir, “reemplaçar el petroli per un recurs viu en el qual aprofiten aquestes microalgues per fabricar un combustible més ecològic “.

En aquest projecte, la tasca de la Universitat de Huelva consisteix a optimitzar la producció de les algues de la mà de la universitat holandesa de Wageningen per provar un concepte “totalment nou en el cultiu de microalgues”, fins ara totes les microalgues es conreaven a líquid i ara s’està aplicant el concepte de conrear-lo en escuma.

En aquest projecte europeu, que finalitza al novembre de 2017, la UHU vol provar els avantatges del cultiu en escuma ja que estalvia en el consum d’aigua, la inversió en equipament és menor, redueix també la despesa energètica i permet un creixement més segur, pel que en principi donaria una oportunitat de rendibilitat a l’elaboració d’aquests productes enfront de la ja implantada indústria petroliera.